Un dia i una nit a Potosí

"Con la plata que se llevaron se podría construïr un puente de Potosí hasta España."
David Choquehuanca
Eldiarioexterior.com

Data de realització del viatge: 23/04/2019

Si entres a Bolívia per Uyuni com vam fer nosaltres, segurament Potosí sigui la primera ciutat que coneixeràs, a no ser que decideixis saltar-te-la i anar directament a Sucre. Hem de confessar que a nosaltres ens van haver de convèncer sobre parar a Potosí, però no ens en penedim gens d’haver passat un dia i una nit a Potosí.

Primer de tot hem de dir-vos que només vam visitar el centre de la ciutat, la ciutat sencera és immensa com vam poder comprovar quan li dèiem adéu des de l’autobus. El centre de la ciutat, tot i que ple de gent, ens va semblar segur tant de dia com de nit. De fet, l’ambient era més el d’un poble que el d’una ciutat. Suposo que hi deu tenir a veure que els carrers són molt estrets i que s’arriba caminant a tots els atractius turístics.

Com que feia poc que érem a Bolívia ens va fascinar la gent. Veure les cholitas pel carrer vestides amb la indumentària típica ens feia molta gracia. Era molt autèntic per nosaltres que vivim en un país d’occident on les vestimentes tradicionals ja fa anys que han desaparegut.

MATÍ

CASA DE LA MONEDA

“Vale un Potosí”

Quan al s.XVI van descobrir la plata del Cerro Rico, els colons espanyols en van treure profit i la ciutat es va convertir durant els tres següents segles en la ciutat més rica del món, passant per davant de París i Londres. De les monedes acunyades amb la marca PTSI va néixer el símbol del dollar $. De fet, es diu que Potosí és la cuna del capitalisme.

Darrera de tota aquesta història, hi ha un dels moments més vergonyosos de la corona espanyola. Mort, destrucció, saqueig, agressions i una llarga llista de maltractaments i tortures que els colons espanyols practicaven als indigenes, els habitants d’aquelles terres abans de la conquesta.

La visita guiada a la Casa de la Moneda us servirà per aprendre algunes coses interessants com les que aquí us hem explicat i moltes més.

un dia en potosi

Mercat

Tal com anàvem dient, les cholites ens encanten, especialment a la Mireia. Potser per això ens va agradar tant el mercat, el nostre primer mercat a Bolívia. Allà va ser on vam descobrir que menjar als mercats costa uns 10bs i que té les tres B ( bueno,bonito,barato). Els mercats a Bolívia es divideixen per seccions, cosa que s’aprecia millor al mercat de Sucre.

A la part de dalt és on hi ha el pati de menjar. A sota trobareu tota la resta: verdura,fruita,coses per la llar…i com a particularitat del mercat de Potosí hi trobareu especies varies per oferir com ofrenes a “el Tio, dinamita,espelmes i sacs plens de fulles de coca.

Sortint del mercat hi ha una petita plaça on venen pa i gelats i on s’hi està d’allò mes be.

cholitas mercado potosi

Església de San Lorenzo

Situada a la cantonada entre el carrer Bustillos i el carrer Héroes del Chaco, nosaltres hi vam anar a petar sortint del mercat.

Impactats per la façana hi vam entrar,sense saber en aquell moment que l’església abans anomenada de la Anunciación era una de les més antigues de Potosí.

Nosaltres vam pagar l’entrada de 15 bob i vam gaudir nosaltres dos sols d’una hora de les explicacions del guia que pel nostre gust van ser llargues a l’interior i una mica escuetes a la façana.

L’interior no està gaire ben conservat, algunes parts de l’església han patit filtracions a causa de pluges intenses i hi ha tota una ala inaccessible. De totes maneres, té alguns detalls interessants com un atri en forma de petxina.

Anualment els miners es congreguen en aquesta església per demanar a Déu que els protegeixi. És curiós com els miners clamen la protecció del Tio i de Déu de manera similar.

La façana és un dels millors exemples del barroc andí.

La obra d’autor desconegut té clarament elements indígenes i és una barreja entre els símbols cristians i el sincretisme religiós. Hi veureu el sol, la lluna,vinyes i també un arcàngel.

A més a més, acabareu la visita pujant al teulat des d’on podreu veure unes vistes fabuloses de la ciutat.

entrada

15 BOB

localització

C/Bustillos i el c/Héroes del Chaco

san lorenzo potosi
vistas un dia en potosi

TARDA

ESGLÉSIA I CONVENT DE SAN FRANCISCO

Continua un dia a Potosí.

Si no sou gaire de museus, ni de pintura ni tampoc us interessa la història encara us donem dos motius més per no saltar-vos la visita al Convent de San Francisco: les vistes des del teulat i la cripta.

La visita guiada al museu ens va costar 20 bob per persona i en vam pagar 10 més per poder fer fotografies. 

La visita comença repassant la col·lecció d’art del museu amb diversos quadres a través dels quals aprendreu sobre l’ordre dels Franciscans i el seu pas per la ciutat boliviana.

A destacar, un parell d’obres d’autor desconegut que semblen haver estat pintades per indígenes doncs en una d’elles es va utilitzar sang per pintar i a l’altra hi apareix Maria donant-li el pit a Jesús amb un pit a l’aire, cosa totalment inusual pels colons espanyols.

Durant la visita també veureu l’església que va tardar molt anys en construir-se ja que els franciscans es van negar a tractar els indígenes com esclaus i a fer-los treballar sense descans.

La cripta, un lloc humit i tenebrós on descobrireu com vetllaven els morts.

Per últim però no menys important, la visita al teulat des d’on podeu veure les vistes d’ocell de la ciutat.

entrada

20 BOB

localització

C/Nogales amb C/Tarija

convent franciscanos potosi

NIT

Les millors històries són les que narra qui les ha viscut.

Quan ens van parlar de fer un tour per la ciutat de la mà d’un ex miner  no ens ho vam pensar ni dues vegades. Vam dirigir-nos a la seva petita agencia de turisme (agència Potoc’hij Tours) que amb tant d’esforç havia aconseguit obrir. Allà hi vam trobar la seva dona que també fa de guia i vam acordar que faríem un tour nocturn aquella mateixa nit.

I així és com vam acabar trobant-nos a les 8 del vespre amb un home de somriure desdentat i de llengua inquieta. L’Antonio és un espectacle, no para de parlar i parlar i més preguntes, més parla. Abans de començar el tour ja ens havia ensenyat un llibre de centenars de pàgines sobre la història de Potosí.

Potosí té moltes llegendes i a cada cantonada l’Antonio ens n’explicava una. I entre llegendes i història anàvem coneguent una Potosí nocturna mig il·luminada mig tenebrosa. Una ciutat que va brillar entre l’opulència que li concedia extreure tonel·lades de plata de les entranyes de la terra.

El Cerro Rico és l’element més important de la ciutat i un dels més importants del país, no en và apareix a l’escut bolivià. Malauradament el Cerro rico, encara en explotació avui en dia, també es símbol dels desequilibris socials, de l’extrema pobresa i de condicions infrahumanes de treball.  Els miners exposats a la voluntat de la terra, s’encomanen al Tio abans d’iniciar una jornada laboral de més de 8 hores entre la pols, els gasos i les explosions de dinamita.

L’experiència brutal, 100% recomanable a nosaltres ens va costar 60 bob per persona ( nosaltres dos sols).

tour potoci

Si us ha agradat passar un dia i una nit a Potosí, heu arribat pel Salar de Uyuni o aneu cap allà, no us perdeu el nostre post. Si per contra seguiu cap amunt, us interessarà saber què podeu fer a Samaipata i a la Chiquitania.

> Dubtes? Segueix-nos i contacta'ns!

> T'ha agradat l'entrada? Comparteix-la!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Close Menu