Guia completa per visitar la Chiquitania
En aquesta Guia completa per visitar la Chiquitania t’expliquem tot el que aquesta regió del Departament de Santa Cruz té per oferir al turista. Si bé creiem que durant la temporada alta és molt visitada pel turisme nacional, encara són pocs els estrangers que s’aventuren a recórrer-la.
Data realització del viatge: maig 2019
L’ideal per a recórrer la Chiquirania és tenir el teu propi vehicle, però nosaltres no comptàvem amb això així que en aquesta Guia completa per visitar la Chiquitania us expliquem com recórrer-la amb transport públic i per lliure.
Per nosaltres, el sud-est chiquità compost pels pobles de San José de Chiquitos, Roboré, Santiago de Chiquitos, Aguascalientes i Chochís és una destinació més completa que el nord de la Chiquitanía.
Aquestes destinacions ajunten turisme religiós i històric i turisme de naturalesa. Podreu conèixer les esglésies jesuïtes de San José de Chiquitos i de Santiago de Chiquitos i podreu descobrir paisatges d’ensomni a Chochís, Aguascalientes i pels voltants de Santiago.
Tot i que nosaltres vam passar molt de temps a la Chiquitanía, la veritat és que amb una setmana és suficient per a visitar la regió incloent les visites a les missions jesuïtes i al sud-est chiquità on destaquen els pobles de San José de Chiquitos i Roboré i els seus grans atractius naturals.
San José de Chiquitos
Com arribar-hi
276 km separen Santa Cruz de la Sierra de San José de Chiquitos. Desde la Terminal d’autobusos podeu agafar un “micro” (una furgoneta amb uns 9 passatgers) que surt quan s’ha omplert. El trajecte d’unes 3 hores i mitja us costarà 60 BOB. El micro us deixarà a la terminal de San José que està allunyada del centre, per la qual cosa us recomanem agafar una moto-taxi o un taxi com vam fer nosaltres per 10 BOB.
Què veure a San José de Chiquitos
Esglèsia
Sens dubte l’atractiu principal de San José és el conjunt jesuïta que es troba a la plaça principal de la localitat. Aquest conjunt està format per l’església, el claustre, la torre i el museu. El museu es paga però no sabem que tal és per dins perquè no hi vam entrar.
Relacionat amb la cultura i història dels jesuïtes el poble, encara avui dia es celebra una festa . El segon cap de setmana de cada mes fan una recreació de la festa amb les seves danses i vestimenta tradicionals. Nosaltres no vam coincidir en dates però hauria estat d’allò més interessant.
Mirador Nuño de Chaves
Aquest mirador que es troba de camí cap al Valle de la Luna i rep el nom pel conqueridor espanyol que va envair la zona. Ofereix vistes de la ciutat i de les serralades que l’envolten, un esclat de verd!
No recomanem anar a aquest lloc en si mateix, però no està de més parar si aneu de camí cap al Valle de la Luna o a Santa Cruz la Vieja.
Valle de la Luna
No sabem perquè però a Sud-Amèrica els noms dels llocs es repeteixen un munt. El Valle de la Luna més famós és al nord de Xile i també hi ha un Valle de la Luna a La Paz.
Posar-li el mateix nom ens obliga mentalment a comparar els llocs i ho sentim però el Valle de la Luna de San José no té res a pelar si ho comparem amb el Xilè.
El lloc ens va agradar però no passa res si aneu amb presses i us ho salteu. És una parada que podeu afegir si us quedeu més d’un dia a San José.
Santa Cruz la Vieja
Aquest lloc arqueològic és el lloc on els conqueridors van establir la ciutat de Santa Cruz de la Sierra que actualment està a 276 km d’aquí. La ciutat es va anar movent per disputes amb els indígenes i per temes climatològics.
Encara que s’han esforçat a posar molts cartells explicatius, per a nosaltres el lloc no va ser molt interessant. El millor per a Norbert va ser veure com una àguila caçava una serp.
Allotjament a San José de Chiquitos
Nosaltres ens vam quedar molts dies a San José perquè esperàvem per entrar al Parc Kaa- Iya. Vam estar a l’Hostal Petra, inaugurat fa un any i mig i molt net. Les habitacions dobles tenen bany privat, televisor, ventilador, et donen tovalloles i té Wi-Fi.
Vam paar 70 BOB per nit (preu de l’habitació), sense esmorzar.
Ho recomanem molt!
Roboré
Com arribar-hi
Roboré es troba a 132 km de San José de Chiquitos. Diàriament hi ha busos que van cap allà, haureu de preguntar a quina hora surten i pagar un taxi perquè us porti a la terminal. El trajecte dura 1 hora i mitja i costa 60 BOB.
Què veure a Roboré
A Roboré no vam fer res, vam preguntar informació al centre turístic que hi ha enmig de la plaça i ens van donar un fulletó informatiu molt útil. La veritat és que es nota l’esforç que el municipi fa per rebre als turistes, apreciem molt que ens donessin informació per escrit amb tots els allotjaments, activitats, etc. Això escasseja a Bolívia.
Encara que nosaltres no vam visitar els atractius de Roboré que sapigueu que té per veure:
- Doll de Sant Lluís (5km en acte + 20 min a peu)
- Balnearis
- La Deu que té pintures rupestres (17km en acte + 25min a peu)
- Laguna Sucurá (5,5 km en acte)
- Cascada de les falgueres (6km en acte + 25min a peu)
Allotjament a Roboré
Roboré va ser un punt de connexió per a nosaltres ja que des d’allà surten els busos cap a Santiago de Chiquitos, Aiguascalentes i Chochís.
La primera nit vam dormir a l’Hotel Plaza que NO recomanem. La segona nit vam dormir a l’Hostal Godo que sí que recomanem, les habitacions estaven netes, teníem bany privat, televisió, ventilador i wi-fi. Està a prop de la plaça. Vam pagar 100 BOB la nit (l’habitació) sense esmorzar.
Santiago de Chiquitos
Com arribar-hi
Desde la plaça de Roboré hi ha busos que surten cap a Santiago de Chiquitos només heu de preguntar a quina hora passen. Surten quan estan plens. Trigareu mitja hora a recórrer els 23km. Costa 10 BOB per persona.
Què veure a Santiago de Chiquitos
La cova de miserandino
Hi ha una cova preciosa que espera que la descobriu. Aquesta és una excursió que s’inicia des del poble de Santiago de Chiquitos i es realitza íntegrament caminant. Nosaltres estàvem en temporada baixa i ningú es va oferir com a guia, bàsicament no hi havia gairebé ningú al poble. Tota la informació la vam aconseguir parlant amb el senyor que té una botiga i a part de la botiga també té allotjament. A nosaltres ens va ajudar molt, llàstima que el vam conèixer quan ja teníem el nostre allotjament, sinó ens haguéssim quedat al seu allotjament. Què menys que contribuir amb qui t’ajuda desinteressadament!
Ell ens va indicar on comença el camí. Us recomanem moltíssim que us descarregueu la ruta en GPS. Nosaltres vam gravar el track, us el deixem aquí.
El camí encara que té alguns cartells, NO està ben indicat i us podríeu perdre.
El sender és llarg, trigareu unes 3 hores i mitja a anar i tornar (potser més, nosaltres a la tornada vam anar més ràpid perquè volíem anar a un altre lloc).
Pel camí veureu un altre dels atractius de la zona: El Arco. L’Arc és una formació de pedra en forma d’arc com el seu nom indica. Nosaltres ens hi vam passar més de deu minuts tirant fotos i en aquest moment ens van sobrevolar una parella de guacamais. Va ser un gran moment!
Després de passar l’arc encara haureu de caminar més per a arribar fins a la Cova de Miserandino, el primer que veureu és una cova entre la roca amb una creu al mig. Aquí va ser on va estar vivint el missioner. Però NO us pareu aquí, la cova que val la pena tota la caminada queda a menys de deu minuts.
La cova no està senyalitzada, per això és important el gps. Heu d’anar mirant per trobar-la. Una vegada allà, creues per un túnel de pedra i arribes al paradís. Espectacular!
L’excursió mereix molt la pena, no sols per la Cova sinó pel camí en si mateix. Passareu per dos ecosistemes: la sabana i el bosc subtropical. Vas caminant tan tranquil per la sabana i després d’una mica de pendent ja estàs al bosc subtropical sense adonar-te envoltat d’una vegetació molt més densa on fins i tot a la zona de la cova hi ha riu i cascada al costat de les quals es troba un bosc de falgueres gegants de menor dimensió que el del Parc Amboró en Samaipata.
El mirador de Tucavaca
Un dels avantatges d’aixecar-se d’hora és que el dia dóna per a molt. Com que eren les 3 i mitjana quan vam tornar del nostre trekking a la Cova de Miserandino ens va donar temps a parlar de nou amb el senyor de la botiga i demanar-li si ens podia cridar a un taxi perquè ens portés al Mirador de Tucavaca.
La nostra taxista -una dona del poble- ens va recollir a les quatre a la porta del nostre allotjament i ens va portar fins a l’entrada del Mirador de Tucavaca. Vam acordar que ens esperaria allà una hora però hagués estat molt millor que s’esperés dues hores, així haguéssim pogut veure el capvespre des de dalt.
Després de pagar els 20 BOB per persona que costa l’entrada per estrangers (per als nacionals és la meitat) vam començar a recórrer el camí cap amunt per arribar al primer dels miradors, el mirador petit. Allà vam trobar-hi una parella molt enamorada. Per fi una mica de rastre de turisme! Vam fer algunes fotos i vam continuar cap amunt per arribar al segon mirador des del que s’aprecien les formes rocoses. No vam arribar fins dalt perquè no ens donava temps, però si que vam veure les columnes.
Ens hauria encantat veure l’alba des de dalt, encara que certament la baixada a les fosques ha de ser una mica complicada i si aquesta és la vostra idea endueu-vos un frontal.
Els gorgs
Sabeu això de veure una foto i quedar enamorats del lloc? Doncs això li va passar a Mireia quan va veure una foto dels gorgs. Li va faltar poc per dir: anem-hi!
De nou, ens dirigim al nostre ja gairebé amic de la botiga a preguntar-li com podíem arribar als gorgs. Ens va dir que caminant trigaríem hora i mitja a arribar i després de pensar-ho vam decidir anar-hi amb moto-taxi. El camí no està en bon estat i per tant o bé tens un cotxe alt o vas amb moto. Nosaltres hi vam anar amb moto, primer un i després l’altre.
La moto et deixa a l’estacionament des d’on has de caminar gairebé una hora per a arribar als gorgs.
Aquí el camí està súper ben indicat amb petjades grogues cada 2 metres. No us podeu perdre, aneu tranquils.
Durant el trajecte vam estar sols i en arribar als gorgs també. No sabeu lu al·lucinant que és tenir un lloc així només per a nosaltres. El lloc era un paradís d’aigües cristal·lines i horitzons que es perdien entre el verd de la vegetació.
Hi ha diversos gorgs connectats els uns amb els altres. No vam trigar gaire a banyar-nos.
El conductor de la moto ens va advertir de la profunditat dels gorgs i que a vegades hi ha corrent. Nosaltres sabem nedar molt bé i no vam notar cap corrent però us deixo la informació per si de cas.
El camí de tornada és pel mateix lloc, només heu de seguir novament les petjades.
Aguascalientes
Com arribar-hi
Aguascalientes es troba a 30 km de Roboré. Hi ha busos que surten des de la plaça central, per esbrinar a quina hora passen pregunteu als locals. Surten quan s’omplen. Costa 15 bob per persona.
Què veure a Aguascalientes
Més que a visitar, a Aguascalientes s’hi va a gaudir. L’atractiu del lloc són les seves aigües termals que diuen són medicinals. Hi ha diversos balnearis on pots anar a gaudir de la naturalesa. Nosaltres vam triar el Balneari Los Hervores.
Atenció! Si sou occidentals no us imagineu que vam anar a un balneari com a Caldea o com els de Budapest, aquí un balneari és un espai a l’aire lliure situat a prop del riu o d’algun gorg amb aigua. No són llocs tancats i no tenen moltes instal·lacions.
L’ingrés al balneari Los Hervores costa 10 bob per persona i et permet passar-hi el dia sencer.
Si voleu acampar, haureu de pagar 10 bob més per persona i si voleu fer servir les dutxes 3 bob.
Quan vam arribar-hi érem els únics acampant si bé hi havia dues parelles d’argentins que estan viatjant amb la seva van i algunes persones més. Però vaja, que en total érem unes deu persones el que és gairebé res perquè el lloc és gran.
El riu aguascalientes és el riu termal més llarg del món. Tot el riu és d’aigua calenta!
La temperatura de l’aigua és de 41° – 45° graus centígrads. A demés, hi ha parts del riu on hi ha arenes movedisses i t’enfonses. Aquestes bombolles xuclant-te feien una mica de por però la veritat és que t’expulsaven cap a fora.
Posar-se en remull amb la naturalesa a costat i costat del riu i veure els ocells volar d’arbre en arbre va ser al·lucinant. Ens vam passar un munt d’hores allà. En Norbert va aprofitar l’entorn per fer unes quantes fotos dels ocells.
Us aconsellem que si voleu acampar us emporteu el vostre menjar perquè quan vam ser-hi nosaltres gairebé no hi havia on menjar. Imagino que els festius o els caps de setmana ha de ser més fàcil.
Allotjament a Aguascalientes
Us animem a acampar en algun dels balnearis, però si el càmping no és lu vostre hi ha cabanyes, hostals i hotels al poble. No sabem com són aquests allotjaments perquè no vam arribar fins al poble, el bus ens va deixar directament al balneari.
Chochís
Com arribar-hi
40,4 km separen Chochís de Roboré i els minibusos surten des de la plaça principal. Trigareu 35 minuts a arribar i costa 10 bob per persona.
Què veure a Chochís
Torre de David
La Torre de David és l’atractiu principal de Chochís, és una pedra enorme que sembla sortida del no-res. Nosaltres vam arribar a la Torre caminant des de la plaça principal del poble. El camí passa per les vies del tren. Passen molt pocs trens diàriament (1/2 al dia) i van a poc a poc així que els sentireu arribar des de lluny i us podreu apartar sense problema.
Al cap d’una hora vam arribar a la Torre, ens ens ho vam prendre amb calma fent fotos. Es torna pel mateix camí.
Santuario Mariano de la Torre
Aquesta va ser la nostra gran sorpresa del dia, el Santuari ens va encantar. El temple està ple de tallats en fusta a totes les columnes i portes. Els tallats de persones són amb trets indígenes i els animals representats són els típics de la zona: armadillos, tucans, còndor, jaguar,etc.
A part de tota la part escultòrica, al jardí interior hi ha un altar de pedra, un atri i la disposició dels elements està pensada per a realitzar misses a l’aire lliure.
El Mirador
Abans d’arribar a la plaça, hi ha una desviació que et porta al mirador. Està senyalitzat. El camí és tot de pujada així que us recomanem que us el prengueu amb calma i begueu molta aigua. La recompensa després de més de 30 minuts de pujada continuada són les vistes.Una passada!
Les vistes valen la pena, encara més si estàs allà quan comença la posta de sol. Ens hauria encantat quedar-nos fins que enfosquís però baixar de nit no és una bona idea.
Allotjament
Ens va sorprendre la quantitat d’allotjament que hi ha a Chochís, nosaltres vam quedar-nos a un allotjament familiar que tenen unes 4 habitacions disponibles per turistes en una edificació al costat de la casa. El noi que ens va atendre va ser molt amable. Ens van preparar el menjar per 15 bob i ens van rentar la roba per 15 BOB.
L’habitació doble, bany compartit, amb aire condicionat ens va costar 70 bob.
Si voleu una mica més de confort, a la plaça hi havia l’allotjament el Pelegrino que tenia molt bona pinta per uns 180 bob. A demés, si voleu podeu allotjar-vos prop del santuari a l’alberg el Santuario.
Si us ha agradat aquesta guia completa per visitar la Chiquitania segueix llegint, tenim varis post sobre Bolívia.
¿Quant temps necessito per conèixer la Chiquitania?