Tres pobles bolivians dels que no has sentit a parlar

Viatjar no és només anar als llocs més famosos turísticament parlant, en aquesta entrada us duem a tres pobles bolivians dels que no has sentit a palar.

Data de realització del viatge: 04/05/2019

Bolívia té una cosa especial, no sabríem dir-vos què però està a la seva gent. Sabem que són molts els que critiquen al bolivià per ser seriós i poc cordial. Ho hem llegit en diversos blogs i ho hem sentit  comentar a alguns viatgers. Però si ens ho pregunteu  a nosaltres, només podem dir-vos que els bolivians ens van tractar genial.

Després d’estar a Bolívia un mes, podem afirmar que l’encant del país està als seus pobles. Els pobles de quatre carrers i una plaça. Els que tenen les gallines corrent lliurement pels seus carrers de sorra. Aquesta és la Bolívia autèntica, la que et captiva i et fa renovar el teu visat perquè 30 dies no són suficients. Siguin cholitas o canvas, la gent dels pobles té carisma. Certament, al bolivià cal preguntar-li perquè no és com l’argentí que t’ajuda quan et veu perdut. Un ha de dirigir-se al bolivià i demanar-li ajuda i ja esta,així de senzill.

padilla

Quan estant a Sucre vam decidir posar rumb a la Ruta del Che ens vam adonar que hi havia molts pobles abans d’arribar a la Higuera. Per nosaltres saltar-nos-els no tenia cap sentit, així que vam decidir visitar-ne alguns.

La nostra primera idea era anar a Pisili, un poble molt petit a prop de Tarabuco, lloc conegut pel seu mercat dominical. A Pisili teníem el contacte d’una noia la família de la qual rep viatgers. Al final ens va respondre tard i no vam anar a casa seva però per  tots els que vulgueu conviure amb una família boliviana us deixem el contacte.

Allotjar-se amb locals sempre té beneficis i converteix les estades en més autèntiques.

El bus des de Sucre ens va deixar a Padilla, un poble que rep molt pocs turistes. El lloc ens va cridar l’atenció per un fet històric, va ser el lloc de naixement d’un personatge famós.

Juana Padilla és un dels personatges femenins més destacats en la història de Bolívia pel seu paper en la guerra de la independència i la seva lluita constant en defensa dels pobles indígenes.

La Mireia, en el seu imaginari esperava trobar al poble un guia local que ens expliqués més sobre ella. La veritat és que la Ruta de la Juana com a atractiu turístic de moment no existeix. Una llàstima!

No obstant això, vam estar bastant distrets perquè aquell dissabte se celebrava al poble la “Festa de la Creu” i es va organitzar una fira al poble, amb molt de menjar i amb tota la població participant. Fins i tot uns nens ens van fer una entrevista per a completar els seus deures de l’escola.

El dia va passar entre la fira i el mercat central. Sí, sí, el Mercat central el vam conèixer bé perquè a la segona planta s’hi ha muntat l’allotjament comunitari. És a dir, dormíem damunt del mercat. També hi esmorzàvem i hi vam dinar.

VILLA SERRANO

Des de Padilla, que per cert té una bona estació de bus, surten diàriament autobusos cap a Vila Serrano. 

Crèiem que Vila Serrano seria un poble més gran, i bo, potser és una mica més gran però tampoc molt. Vila Serrano, sembla que rep més turisme, encara que tot nacional i la veritat és que s’esforcen a promocionar que tenen el charango més gran del món.

El charango és un instrument musical de corda més petit que la guitarra i amb 10 cordes. És un instrument tradicional del folklore bolivià que va popularitzar l’artista Mauro Nuñez nascut a Vila Serrano.  En memòria van construir el charango més gran del món, que va entrar al rècord guiness i es pot visitar al museu del poble.

Vam anar a visitar el museu, pel que vam haver d’esperar-nos al dilluns. Quan vam arribar al poble era diumenge i no hi havia res per fer, així que ens vam limitar a passejar, intentar trobar una mica d’informació parlant amb la gent i veure el partit de futbol que es jugava al camp del Vila Serrano.

La curiositat de la Mireia, que sempre fa mil preguntes, ens va portar al taller del mestre charanguista del poble, Hugo Chavarria. Allà, vam veure alguns charangos en procés de construcció i el professor ens va tocar una cançó. Ens van convidar a anar a la classe de música a la tarda però nosaltres marxàvem abans així que no hi vam anar.

La governació de Vila Serrano, en els seus esforços per promocionar el turisme per la zona, ha col·locat cartells informatius per tot el poble. A la part davantera es mostra un mapa de la població i a la part posterior 4 rutes diferents per fer als seus voltants. Vam preguntar per les rutes però no hi ha ningú que t’hi porti, així que bàsicament no es poden visitar, potser si teniu cotxe propi us podeu aventurar. Nosaltres ens vam quedar amb les ganes.

NUEVO MUNDO

Nom massa prometedor per un poble que té dos carrers i molts porcs. A Nuevo mundo hi vam arribar a la part posterior d’un camió que transportava llimones. De Villa Serrano a Nuevo Mundo només passa un autobús diàriament, cap a les 6 del matí, així que si vols anar-hi a la tarda, l’única opció és pujar a un camió.

De poc ens va servir arribar allà a les 13h perquè fins a les 18h no vam aconseguir un guia per  portar-nos a la Pajcha. La Pajcha era la nostra petita obsessió, una cascada de 95 metres de caiguda que volíem veure sí o sí.

Des de Villa Serrano ens van dir que per veure La Pajcha havíem d’anar a Nuevo Mundo i allà  el que va passar és que ningú sabia com arribar-hi. Bé, sí que ho sabien, t’indicaven cap amunt però nosaltres no volíem anar-hi sols, volíem un guia.

Una odissea va ser el que vam viure en aquest poble, frustració, esperes i tocar diferents portes per  demanar informació van donar resultat 5 hores més tard. A les 18:30h, quan la nit ja havia enfosquit el poble que quedava tènuament il·luminat pels seus escassos fanals estàvem a casa de Don Reinaldo menjant les millors taronges de la zona i decidint a quina hora començaríem la nostra aventura l’ endemà.

Ho havíem aconseguit i sabíem que seria una gran aventura perquè la dona de Don Reinaldo li havia advertit que havia d’emportar-se el matxet per obrir camí. A la tornada, passaríem per la Cova del Tigre i el Pont del Diable.

L’emoció va durar el que va durar la nit perquè la Mireia va començar el dia menjada per picades de mosquits que de nou li feien al·lèrgia i vam decidir renunciar al que tant ens havia costat i anar-nos-en a l’hospital de Vallegrande.

Mai sabrem si vam fer bé o no, hi havia un centre d’atenció primaria al poble i hauríem pogut anar-hi però no ens donava molta seguretat i preferíem anar a un hospital més gran. El problema era que si ens quedàvem al poble i al CAP no ens podien donar els fàrmacs contra l’al·lèrgia hauríem perdut l’únic autobús cap a Vallegrande. Així que bé, vam marxar sense veure la Pajcha i vam deixar a Don Reinaldo amb les ganes de passejar-nos.

Els dies següents, amb la Mireia ja recuperada vam dubtar molt sobre si tornar enrere però al final vam decidim continuar amb el viatge.

Us deixem el contacte de Don Reinaldo perquè si voleu anar-hi eviteu donar voltes pel poble inútilment. Amb bon temps i sense pluges els dies anteriors també podeu contactar amb el Pastor que ofereix allotjament en La Pajcha. Amb ell també hi vam contactar però no ens podia passar a buscar per Nuevo Mundo.

Amb o sense La Pajcha, el poble és molt bonic. Es troba en una espècie de Vall i si pugeu a la Creu ( una creu que hi ha damunt d’un turó) podreu veure des de dalt el poble i les muntanyes verdes que l’envolten.

Sopar o esmorzar pot ser un problema, així que pregunteu-li a la senyora que hi ha dues cases cap amunt comptant des de la botiga que hi ha davant de la plaça. Ella us prepararà “ del que hi ha” per 10 Bs. El “del que hi ha” va resultar ser pollastre amb arròs.  Una altra opció, que no sabíem, és menjar al quiosc de la plaça que durant tot el dia havia estat tancat i que a la nit va obrir per vendre alguna cosa semblant a hamburgueses.


Per sortir de Nuevo Mundo cap a Vallegrande cal agafar la flota ( bus) que passa sobre les 7 del matí. Els horaris no són exactes.

En conclusió, potser no són els llocs amb més atractius turístics de Bolívia però en ells vam viure grans experiències que formen part dels viatges i converteixen a un turista en un veritable viatger.      

Voleu continuar el viatge amb nosaltres? Doncs som-hi, descubrirem el lloc on va morir el Che Guevara i continuarem recorrent pobles vers com  Samaipata i els de la Chiquitanía.

> Dubtes? Segueix-nos i contacta'ns!

> T'ha agradat l'entrada? Comparteix-la!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Close Menu