Creuar la frontera Xile-Argentina pel “Lago del desierto”
Argentina i Xile comparteixen una de les fronteres més grans del món i no seria novetat si hi haguessin problemes limítrofs entre ambdues nacions, un d’aquests conflicte va succeir a la “Laguna del desierto” al 1965 i es va solucionar mitjançant arbitratge internacional el 1995 concedint els 481 km2 en disputa a Argentina. Creuar la frontera Xile-Argentina pel “Lago del Desierto” és, a dia d’avui, una gran aventura. Anem-hi?
PART i:LAGO DE LOS GLACIARES i GLACIAL O'HIGGINS
La carretera austral (Xile) acaba a Villa O’Higgins o més ben dit a Puerto Bahamondes on trobareu el cartell que indica “Final de la carretera austral”. I és justament des d’aquest punt on comença la ruta de 130 km amb la que creuarem la frontera que separa Xile d’Argentina. A diferència de les altres vegades que havíem creuat d’un país a l’altre aquesta vegada creuar la frontera és una aventura en sí mateix.
Aquí la frase “ el que importa no és el destí sinó el camí” és més certa que mai.
L’aventura comença agafant un ferri a Puerto Bahamondes per creuar el “Lago de los Glaciares” fins arribar a Candelario Mancilla.
Es pot creuar el “Lago de los Glaciares” amb dos empreses: la “Robinson Crusoe” info@robinsoncrusoe.com amb un cost de 88.000 pesos xilens aproximadament i l’empresa familiar “Las Ruedas” amb un cost de 72.000 pesos xilens aproximadament. En ambdós casos el preu inclou no només creuar el “Lago de los Glaciares” sinó també visitar el Glaciar O’Higgins.
També teniu l’opció de contractar el trajecte sense la visita al glacial, és a dir, anant directament a Candelario Mancilla. Sense la visita al glaciar el trajecte costa 30.000 pesos xilens amb l’empresa “Las Ruedas”.
Amb aquestes empreses pots contractar un “pack complet” que inclou tots els transports per via marítima i terrestre necessaris per arribar des de Puerto Bahamondes fins a El Chaltén.
PER QUÈ VAM ESCOLLIR L'EMPRESA LAS RUEDAS?
LAS RUEDAS
-
PREU MÉS BAIX
-
BARCO MÀX.16 PASSATGERS
-
EMPRESA FAMILIAR I LOCAL
-
ACCEPTEN TARGETES
La nostra experiència travessant el llac va ser genial. Vàrem tenir la sort de tenir un dia amb molt de sol i amb poc vent. Una navegació tranquil·la entre icebergs i un grup de passatgers amb qui brindar amb el whisky entre rialles i conversacions interessants.
PER QUÈ VAL LA PENA VEURE EL GLACIAL O'HIGGINS?
Veure glacials s’havia convertit en l’obsessió de la Mireia des del primer moment que vam posar un peu a la Patagonia. Quantes més fotos mirava més li costava a en Nurbi convèncer-la que amb els que havíem vist a Islàndia ja en teníem prou. I bé, després d’un llarg estudi avaluant varis glacials de Xile i Argentina vam decidir anar a veure el Glaciar O’higgins perquè ens venia de pas creuant el “Lago de los Glaciares”, ja que l’excursió era més barata que anar al Glacial San Rafael o al Glacial Exploradores. A més, a diferència d’aquests dos és una glacera que pel fet d’estar més aïllada (els altres estan enmig de la Carretera Austral) rep menys visitants i hi ha menys tours que hi van, malgrat ser molt més gran que els anteriors.
A més, veuríem icebergs!
El que no sabíem quan vam escollir era que el paisatge en sí mateix, és preciós!
PART II: CANDELARIO MANCILLA
Després de creuar el “Lago del Desierto” s’arriba a Candelaria Mancilla però no us penseu que és un poble, és un lloc on déu va perdre l’espardenya. Només hi viu una família que ofereix serveis de càmping i també tenen habitacions. Evidentment només pots pagar amb efectiu (CLP).
Penseu a dur tot el que necessiteu amb vosaltres, aigua, menjar, diners i equipament de càmping, ja que aquí no hi ha lloc on comprar.
La ubicació del càmping és espectacular, si teniu la mateixa sort amb el temps que vam tenir nosaltres les vistes són fabuloses. A nivell ‘’instal·lacions, hi ha una zona coberta amb una cuina a llenya, taules i bancs, coberteria bàsica, una pica amb aigua i lavabos.
Com que érem només nosaltres dos i en Manuel (un alemany que vam conèixer dos dies abans) la senyora de la casa ens va comentar que podíem fer servir les dutxes de casa seva.
Ens van comentar que en altres èpoques de l’any el lloc està molt concorregut i fins i tot hi ha gent que es queda sense espai.
Nosaltres vam ser molt afortunats de només compartir el càmping amb en Manuel i una parella de Sud-Àfrica amb qui formaríem un gran equip el dia següent.
PART III: CREUAR LA FRONTERA, 21KM CAMINANT
Després de fer nit a Candelario Mancilla toca caminar 21km que dividirem en dos: els primers 15km i els últims 7km.
Pel primer tram hi ha varies opcions, nosaltres ho vam fer caminant però el senyor de la casa us pot dur amb el seu cotxe.
El cost perquè us dugui és de 10.000 pesos xilens per persona (com a mínim heu de ser 3 persones).
Nosaltres volíem caminar així que vam pagar-li al senyor cadascun de nosaltres cinc 6.000 pesos xilens per tal que ens carregués les motxilles i així només haver de caminar amb pes el segon tram.
A poca distància del càmping hi ha l’aduana de Xile per on haureu de passar per poder sortir del país.
És important que us segellin de sortida perquè sinó al control d’Argentina us faran tornar enrere.
El primer tram finalitza amb la senyal que marca el final de Xile i us dona la benvinguda a Argentina. Aquí vam trobar les nostres motxilles apilades sota un arbre (el senyor amb el cotxe va arribar abans que nosaltres i va decidir no esperar-nos) i després de fer un mos, ja sota la pluja, vam començar a caminar pel segon tram, els 7km que ens faltaven per arribar a l’aduana Argentina.
Aquests 7km, que només te’ls podries estalviar si anessis a cavall, passen per mig d’un bosc frondós amb un camí estret de terra on les arrels dels arbres i els sots constants es converteixen en un malson pels decidits a fer el camí en bicicleta (sí, aquest camí també el recorren els cicloviatgers).
Al final del segon tram trobareu en una esplanada verda al costat del “Lago del desierto” l’aduana Argentina. Si ho voleu, aquí està permès acampar gratuïtament.
PART IV: LAGO DEL DESIERTO
A partir de l’aduana argentina, hi ha varies opcions per arribar a El Chaltén, el nostre destí final:
- Opció 1: Creuar el “Lago del Desierto” amb el vaixell. El recorregut té una durada d’una hora i un cost de 32.000 pesos xilens per persona (tot i que creiem que si ho contractes amb el “pack complet” des de Villa O’higgins té un cost de 28.000 pesos xilens). Només es pot pagar en efectiu però accepten pesos xilens i argentins.
- Opció 2: Caminar 12km vorejant el llac per un sender de constants pujades i baixades. Un trenca-cames! Si aneu amb bici penseu que sí o sí haureu de baixar de la bici i arrossegar-la a peu.
Tots nosaltres vam optar per l’opció d’anar amb vaixell. La idea de fer en un sol dia 33km i els últims amb 15kg de pes a l’esquena ens va fer decidir per l’opció més còmode. No obstant, si vosaltres teniu temps i ganes podeu acampar i continuar l’andemà caminant. Aquí l’acampada és gratuïta.
La part positiva d’anar amb vaixell, a banda de que t’estalvies la caminada, és que veus un munt de glacials al damunt de les muntanyes que encerclen el llac. El paisatge és molt bonic!
PART IV: LAGO DEL DESIERTO
Des d’on desembarques amb el barco hi ha 35km de distància fins al poble de El Chaltén. Per arribar-hi haureu de pagar un transfer amb un autobús que ens va costar 500 pesos argentins per persona i que tarda una mica més d’una hora.
500 PESOS ARG
35 KM
RESUM DE LA RUTA
PRESSUPOST
Ja ho heu vist, creuar la frontera de Xile-Argentina pel “Lago del Desierto” no és ni l’opció més fàcil logísticament parlant ni tampoc la més barata però és una GRAN AVENTURA que repetirÍem segur! I un cop arribeu a El Chaltén, teniu molt per fer, podeu descobrir-ho aquí.
