Després de creuar el “Lago del Desierto” s’arriba a Candelaria Mancilla però no us penseu que és un poble, és un lloc on déu va perdre l’espardenya. Només hi viu una família que ofereix serveis de càmping i també tenen habitacions. Evidentment només pots pagar amb efectiu (CLP).
Penseu a dur tot el que necessiteu amb vosaltres, aigua, menjar, diners i equipament de càmping, ja que aquí no hi ha lloc on comprar.
La ubicació del càmping és espectacular, si teniu la mateixa sort amb el temps que vam tenir nosaltres les vistes són fabuloses. A nivell ‘’instal·lacions, hi ha una zona coberta amb una cuina a llenya, taules i bancs, coberteria bàsica, una pica amb aigua i lavabos.
Com que érem només nosaltres dos i en Manuel (un alemany que vam conèixer dos dies abans) la senyora de la casa ens va comentar que podíem fer servir les dutxes de casa seva.
Ens van comentar que en altres èpoques de l’any el lloc està molt concorregut i fins i tot hi ha gent que es queda sense espai.
Nosaltres vam ser molt afortunats de només compartir el càmping amb en Manuel i una parella de Sud-Àfrica amb qui formaríem un gran equip el dia següent.