Ruta de Beget

  • Origen: Beget
  • Destí: Beget
  • Quan? Juliol 2018
  • Qui? Norbert Pare, Norbert fill, Mireia i Nord (gos)
  • Kilòmetres: 14,31 km
  • Duració: Nosaltres vam tardar 6:30 h.
  • Material:
    • Molta aigua
    • Entrepans
    • Gorra
    • Crema solar

La Ruta de Beget és una excursió d’un dia que passa per paisatges molt canviants, hi veuràs les millors vistes des de les ruïnes d’un castell i l’aigua més transparent brotar dins el bosc. Aquesta ruta que comença i acaba a Beget us permetrà passar un dia diferent fora de casa.

Segurament heu sentit alguna vegada a parlar de Beget. Aquest poble, que actualment forma part del terme municipal de Camprodon de ben segur pot situar-se a la llista dels pobles més bonics de Catalunya.

Beget és el típic poble envoltat de natura on les cases i els carrers són de pedra i els balcons de fusta. Dit així podria estar parlant de Setcases, però no. Beget té un temple parroquial que el caracteritza.

Dedicat a Sant Cristòfol, és un exemple de l’art romànic (segles X-XIII). No el vam visitar per dins però de ben segur val la pena.

A les 8h ja teníem el cotxe aparcat al pàrquing gratuït de l’entrada del poble. Pensàvem que trobaríem algun bar obert per poder esmorzar un bon pa amb tomàquet però resulta que el bar obria a les 9h així que vam començar a caminar sense esmorzar (molt malament!).

Per començar la ruta de Beget heu de travessar la plaça de l’església direcció al Restaurant el Forn. Si continueu endavant veureu que el camí fa una mica de pujada. Abans de la pujada a mà esquerra hi ha un pal indicador que marca l’inici del recorregut. Nosaltres no ens vam trobar el camí gaire net, semblava que feia temps que ningú hi passava i al principi ens va generar una mica de dubte. Però el GPS indicava que anàvem bé.

Amunt que fa pujada. El camí és ombrívol i ple de vegetació. Fem una parada per respirar i fer-nos una foto amb Beget a sota. La pujada és constant i el camí pedregós. El camí està ben indicat amb marques vermelles i blanques (sender gran recorregut) i abans d’arribar al Coll de Marlet trobes una senyal que indica els kilòmetres i temps per arribar-hi.

Mentre caminem m’imagino els contrabandistes trepitjant el mateix camí fent estraperlo amb França. I és que un cop al Coll de Marlet estem tocant la frontera amb França.

Aquesta ruta va ser utilitzada pels contrabandistes durant l’època de guerra i la posterior dictadura franquista.

Hi ha altres camins que també s’han recuperat en els últims anys i fins i tot s’organitzen rutes guiades per aquests camins. Està a la nostra llista de coses per fer el camí dels contrabandistes que porta fins a Molló.

Pel camí trobem tres burros que deuen ser de la Masia que hi ha allà a prop. Seguim el camí que ens porta a la carretera. Aquí ens vam perdre durant 5 minuts. Heu de creuar la carretera i el camí continua per l’altre costat fins a pujar de nou a la carretera. Son uns 400 metres que presten una mica de confusió. Bàsicament és un tall que va en paral·lel per la carretera però per la vegetació frondosa no és gaire intuïtiu.

Després seguim per la carretera fins que arribem a un conjunt de tres o quatre cases. Allà hi ha un altre indicador que ens indica el camí per anar al Castell de Rocabruna. Jo diria que el Castell de Rocabruna va ser la sorpresa del dia. Suposo que per manca d’informació (vam decidir fer aquesta ruta la tarda abans) vaig endur-me una gran sorpresa al veure la mida del Castell i lo ben conservat que es troba. Conserva alguns murs tant interns com externs i es poden visualitzar les restes d’algunes estances. A més, el Castell ofereix unes vistes immillorables. Vam aprofitar per fer un mos abans de continuar el camí.

Deixant el Castell enrere vam arribar a una casa. Aquí vam tenir un problema ja que els gossos de la casa van començar a bordar-nos i van marcar a en Nord. No els devia agradar que en Nord entres a xafardejar la casa i per marcar territori es van posar a bordar. A mi em fan por els gossos i com que al principi els amos dels gossos de la casa no sortien va haver-hi uns minuts de tensió.

I amb tot el merder dels gossos ens vam perdre i vam continuar recte. Resulta que a la casa hi ha una bifurcació on el GR continua cap a les dues direccions. L’una cap a Beget, l’altra cap a no sé on. No us preocupeu, està ben senyalitzat però nosaltres amb els nervis vam seguir recta sense fixar-nos-hi bé.

El cas és que una hora més tard vam recular perquè veiem que no anàvem bé i vam tornar a passar per la casa. Efectivament el camí cap a Beget era el camí de l’esquerra que passa pel riu. És un tall molt bonic per la vegetació, l’ombra, l’aigua i pels dos ponts que creuen el riu. Aquest tram té uns gorgs i uns salts d’aigua als que algun dia tornarem per fer-hi un bany.

Després de creuar un parell de cops més la carretera s’arriba al pàrquing de Beget on havíem aparcat el cotxe.

> Dubtes? Segueix-nos i contacta'ns!

> T'ha agradat l'entrada? Comparteix-la!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Close Menu