Samaipata, la Bolívia més verda.

Hi ha molta gent que no té una imatge de Bolívia més enllà del Salar d’Uyuni. La veritat és que aquest país a diferència del seu veí Perú, és encara molt desconegut pel turista internacional. Som pocs els estrangers que ens aventurem a conèixer la BolÍvia que hi ha més enllà de la ruta del gringo ( Uyuni, Sucre i la Paz)

Data de realització del viatge: 9/05/2019

Samaipata és una destinació turística en creixement des dels últims anys, i avui dia té infraestructura suficient perquè qualsevol tipus de turista s’hi senti a gust, des de motxillers fins a turistes de luxe poden trobar el seu lloc en aquest poble envoltat de verd.

Encara que nosaltres vam passar una setmana a Samaipata, creiem que 4 dies són suficients per a veure els seus atractius.

QUÈ FER A SAMAIPATA

CASCADAS CUEVAS

El nostre primer dia a Samaipata va començar amb sol i com que sabíem que l’endemà cauria l’al·luvió de l’any vam decidir aprofitar-lo al màxim.

Al matí vam sortir a la carretera principal a esperar el bus per arribar fins al Centre Ecològic Cuevas. Sí, nosaltres vam anar-hi en transport públic!Eren poc més de les 8 del matí quan pujàvem al bus. Qualsevol autobús que passi us porta a les cascades només heu d’avisar al conductor que voleu baixar allà.

Per  arribar a Las Cuevas trigareu poc més de 20 minuts.  El passatge en bus ens va costar 5 bolivians per persona.

Una vegada baixeu ja estareu davant la porta d’entrada on haureu de pagar 20 bolivians per persona per  entrar.

El lloc està molt ben cuidat fins i tot ofereix allotjament que segur és car però per si ho voleu mirar, davant hi ha un càmping on es pot acampar. No vam preguntar preus.

Vam ser els primers a arribar i això en un lloc així té premi. Hi ha tres cascades diferents que vam poder gaudir nosaltres sols. Fins i tot en Norbert es va banyar!

L’entorn era paradisíac. La veritat és que ens va agradar molt el lloc.

Molta gent hi passa tot el dia però nosaltres amb 3 hores en vam tenir suficient. Després vam tornar a la carretera a esperar un bus  que ens portés aquesta vegada fins a l’encreuament del Fort.

samaipata bolivia
cascadas cuevas
cascadas bolivia

EL FUERTE DE SAMAIPATA

El Fort és un jaciment arqueològic de suma importància a Bolívia. Al Fort podeu veure ruïnes inques sobre les quals els colons posteriorment van construir els seus habitatges, d’aquí el nom de Fort.

Una de les pregunta que els viatgers lowcost es fan més és com arribar al Fort. Nosaltres ens vam voler estalviar els 50 bolivians que costa un taxi (només anada) i ens vam fotre un tip de caminar, gairebé 2 hores de pujada. Feia calor i el camí és per la carretera però igualment és bonic. Emporteu-vos aigua i crema solar i cap amunt!

També podeu preguntar el preu d’una moto-taxi que segur és mes barat que el taxi.

Una vegada en El fort cal pagar l’entrada de 50 bolivians.

Nosaltres vam trobar el preu car, la veritat. El cost de l’entrada no ens va permetre contractar un guia (100 BOB) encara que segur hagués estat interessant. Quan visites un lloc arqueològic/històric creiem que et perds bastant si vas pel teu compte.

¿Val la pena visitar el Fuerte de Samaipata?

Les nostres opinions aquí són dispars. A mi (Mireia) em va agradar molt el lloc i crec que està ben cuidat i que les passarel·les estan ben situades i ajuden al fet que en cas d’haver-hi molta gent no hi hagi llocs molt congestionats (nosaltres estàvem completament sols). En canvi, a  en Norbert no el va apassionar, ni fu ni fa.

La nostra visita al Fort va durar poc més de 2 hores i després vam decidir pagar els 50 BOB al taxi per a baixar fins a Samaipata i ens vam estalviar més de 2 hores de caminada.

Hi ha gent que puja en taxi i baixa a peu, sens dubte, té més sentit que el que vam fer nosaltres. En total, hi ha 9 km entre Samaipata i El Fort. És a dir, 18km anar i tornar.

ruinas bolivia
el fuerte
ruinas el fuerte

LES FALGUERES GEGANT DEL PARC AMBORÓ

Si hi ha alguna cosa que recomanem sí o sí és l’excursió al Parc Amboró, concretament a veure les falgueres gegants. Aquesta excursió la vam contractar amb Chané tours i després d’un inici no gaire bo la història va acabar tan bé que vam contractar amb ells un altre tour.

La dificultat en el nostre cas va ser trobar  dues persones mes amb qui compartir el tour. Les agències, totes, et pugen molt el preu si només sou dues persones. I el problema era que estàvem en temporada baixa i gairebé no hi havia turistes. Vam preguntar a la gent del nostre hostal però ningú volia anar-hi o ja hi havien anat. Al final a l’agència Chane ja tenien a dues persones així que ens hi vam afegir i vam acordar el preu de 150 BOB per persona.

A les 9 del matí estàvem a l’oficina i ens anàvem a fer el tour sols perquè els altres havien decidit cancel·lar pel mal estat de la carretera després de les pluges.

La nostra guia va ser la Inés, la propietària de l’agència i una crac com a guia. Després d’una hora amb cotxe el conductor del 4×4 ens va deixar i ens vam endinssar al bosc. Des del minut 0 la Inés ens va explicar tot el que anàvem veient pel camí. El camí va ser molt interessant gràcies a que ella ens va ensenyar moltes coses sobre les plantes i arbres que vèiem. Realment, ni en Norbert ni jo hauríem encertat a veure el que ella ens anava mostrant. Que si un liquen de tal espècie, que si fixeu-vos en les espores d’aquesta mini falguera, que si aquí l’ecosistema és tal,etc.

Va ser com anar de tour amb una biòloga que coneix el seu territori com el palmell de la seva mà.

Dins del camí, entre vegetació densa, la Inés ens feia parar a escoltar el so dels ocells fins que localitzava a quin arbre estaven. Vam veure un munt d’ocells! Fins i tot vam veure al fang una petjada d’ós fresca i ens vam emocionar un munt quan la Inés ens va dir que només set anys enrere s’havia trobat amb un ós amb uns turistes. No vam tenir la sort de veure’l però saber que el teníem tan a prop va ser emocionant.

Quan vam arribar a les falgueres gegants no ens ho podíem creure, era un lloc preciós i aquestes plantes de debò que són espectaculars, tenien centenars d’anys perquè creixen a un ritme molt lent. Les seves fulles surten enrotllades i després es desenrotllen fins que moren i cauen deixant lloc a les noves.

Mireu les fotos i al·lucineu! Ser allà era com estar a Jurassik Parc, només faltava que algun teròpode aparegués per menjar-se una falguera.

CODO DE LOS ANDES

El Codo dels Andes és una excursió panoràmica, és a dir, l’atractiu és anar a veure les vistes de les muntanyes. És una excursió mes cara perquè són més hores en 4×4 i només hi anàvem nosaltres. La caminada és més llarga.

La veritat és que comparant totes dues excursions i si només podeu fer-ne una, trieu el bosc de les falgueres. Aquesta excursió ens va decebre una mica. També hem de dir que hi ha altres empreses que fan aquesta excursió per una altra ruta que segurament sigui millor.

Aquesta excursió comença a les 6 del matí però com que anàvem sols vam demanar de començar a les 7 i sobre les 14 hores ja estàs tornant  a Samaipata.

el codo de los andes

ON ALLOTJAR-SE A SAMAIPATA

Nosaltres vam passar a Samaipata gairebé una setmana, alguns dies de pluja tancats a l’Hostal Antoñina ens van servir per a treballar en aquesta web. a demés, no podíem haver triat millor lloc per a treballar. A la nostra habitació doble de l’Hostal Antoñina teníem taula per a treballar i fins i tot un sofà. Ah, i bany privat! Feia molt que no teníem aquestes comoditats, penseu que veníem d’estar una setmana perduts entre pobles i recorrent la ruta del Che.

La nostra habitació doble ens costava 160 bolivians la nit amb esmorzar inclòs. No és un preu barat, de fet, fins al moment era l’allotjament més car que havíem pagat a Bolívia però creiem que ho valia. Sobretot comparant amb altres llocs que vam veure.

Si viajáis solos o queréis compartir habitación la cama cuesta 60 bolivianos por persona con desayuno incluido.

Ah, y podéis usar la cocina compartida aunque la verdad es que nosotros sólo la usamos para prepararnos unos bocadillos para ir de excursión.  

ON MENJAR A SAMAIPATA

Encara que teníem cuina a l’Hostal, la veritat és que comprar menjar i cuinar-lo a Bolívia surt igual o fins i tot una mica més car que anar a menjar al Mercat.

Al Mercat de Samaipata hi ha pati de menjars, també fora del mercat hi ha un parell de llocs de menjar. Allà s’hi  troba sopa i segon plat (pollastre amb arròs o milanesa en general) per 15 bolivians (2 euros).

Per anar a sopar els nostres llocs preferits eren dos. El primer és un lloc de broquetes a la graella d’una boliviana bastant jove. Ella es posa cada dia a partir de les 17 hores al carrer Arce just davant de la pizzeria. Serveix broquetes de pollastre, vedella, xoriço i cor de pollastre acompanyats d’arròs i amanida. Per  beure, podeu prendre “mocochinche”, una beguda que se serveix fresca a base de préssec. Un plat amb un parell de broquetes surt a 8 bolivians. Ella prepara la carn a casa seva i a la tarda instal·la el seu mini lloc amb la seva petita barra i els seus tamborets.  Estan realment bons!

La pizzeria és el nostre segon lloc recomanat per anar a sopar. Aquí el que es menja és pizza. Us recomanem comprar una pizza gran i compartir-la. Per beure només ofereixen llimonada però permeten que compreu cervesa o una altra beguda a la botiga del costat i us la begueu mentre sopeu. La pizzeria és un lloc petit amb tres taules dins i dues fora. El preu de la pizza varia entre 40 i 55 bolivians depenent de la vostra elecció.

pizza samaipata

Esperem que us hagi agradat aquest article, us quedeu amb la ciutat blanca de Sucre o amb poble verd de Samaipata? Després de Samaipata vam anar cap a la Chiquitanía.

> Dubtes? Segueix-nos i contacta'ns!

> T'ha agradat l'entrada? Comparteix-la!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Close Menu