Si hi ha alguna cosa que recomanem sí o sí és l’excursió al Parc Amboró, concretament a veure les falgueres gegants. Aquesta excursió la vam contractar amb Chané tours i després d’un inici no gaire bo la història va acabar tan bé que vam contractar amb ells un altre tour.
La dificultat en el nostre cas va ser trobar dues persones mes amb qui compartir el tour. Les agències, totes, et pugen molt el preu si només sou dues persones. I el problema era que estàvem en temporada baixa i gairebé no hi havia turistes. Vam preguntar a la gent del nostre hostal però ningú volia anar-hi o ja hi havien anat. Al final a l’agència Chane ja tenien a dues persones així que ens hi vam afegir i vam acordar el preu de 150 BOB per persona.
A les 9 del matí estàvem a l’oficina i ens anàvem a fer el tour sols perquè els altres havien decidit cancel·lar pel mal estat de la carretera després de les pluges.
La nostra guia va ser la Inés, la propietària de l’agència i una crac com a guia. Després d’una hora amb cotxe el conductor del 4×4 ens va deixar i ens vam endinssar al bosc. Des del minut 0 la Inés ens va explicar tot el que anàvem veient pel camí. El camí va ser molt interessant gràcies a que ella ens va ensenyar moltes coses sobre les plantes i arbres que vèiem. Realment, ni en Norbert ni jo hauríem encertat a veure el que ella ens anava mostrant. Que si un liquen de tal espècie, que si fixeu-vos en les espores d’aquesta mini falguera, que si aquí l’ecosistema és tal,etc.
Va ser com anar de tour amb una biòloga que coneix el seu territori com el palmell de la seva mà.
Dins del camí, entre vegetació densa, la Inés ens feia parar a escoltar el so dels ocells fins que localitzava a quin arbre estaven. Vam veure un munt d’ocells! Fins i tot vam veure al fang una petjada d’ós fresca i ens vam emocionar un munt quan la Inés ens va dir que només set anys enrere s’havia trobat amb un ós amb uns turistes. No vam tenir la sort de veure’l però saber que el teníem tan a prop va ser emocionant.
Quan vam arribar a les falgueres gegants no ens ho podíem creure, era un lloc preciós i aquestes plantes de debò que són espectaculars, tenien centenars d’anys perquè creixen a un ritme molt lent. Les seves fulles surten enrotllades i després es desenrotllen fins que moren i cauen deixant lloc a les noves.
Mireu les fotos i al·lucineu! Ser allà era com estar a Jurassik Parc, només faltava que algun teròpode aparegués per menjar-se una falguera.