Sucre
A punt de complir tres mesos d’aventures els nostres cossos ens demanaven una treva. Veníem de passar uns dies molt atrafegats al Salar d’Uyuni i a San Pedro de Atacama. A Sucre hi vam trobar un lloc on ens vam sentir molt a gust, la Casa d’Hostes Isabella. La seva propietària era la Cristina, una dona plena de bons projectes i sempre amb la seva amabilitat per davant. Allà, amb una habitació només per a nosaltres dos, ens vam prendre els dies amb calma. I així va ser com dia rere dia allargàvem una mica més el nostre sojorn. Fins a un total de 7 nits.
Durant aquest dies vam visitar la ciutat i vam aprofitar per llegir i escriure.
Què veure a SUCRE
PLAÇA 25 DE MAIG I ELS SEUS EDIFICIS
El barri antic de Sucre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1991 a causa dels seus valors històric-culturals, i segurament també per la bellesa dels seus carrers blancs. La plaça 25 de maig és el cor de Sucre i commemora que el 25 de maig de 1809 es va encendre la “espurna de l’alliberament americà”. És una plaça molt bonica que a tothora està plena de gent, als bancs, a les estàtues i a les fonts. L’atmosfera l’animen els múltiples venedors ambulants de menjar i els dinosaures que t’ajuden a travessar el carrer.
Al voltant de la plaça es troben alguns edificis emblemàtics, a destacar la Catedral de Sucre la façana de la qual es troba en rehabilitació i que protegeix en el seu interior a la Verge de Guadalupe coberta per un mantell de joies i or que els seus fidels devots li han anat lliurant com a ofrenes. Tanta joia junta és una llaminadura massa dolça per als lladres que l’han intentat robar en més d’una ocasió deixant per a la posteritat histories amb les que entretenir-se. Encara que l’accés a la Catedral està tancat vam tenir la sort de poder entrar aprofitant l’horari de missa i veure a la Verge tota presumida.
Un altre edifici rellevant a la plaça és la Casa de la Llibertat. La casa de la Llibertat que rep el nom per referència a la independència de Bolívia del regne d’Espanya (en aquell moment Bolívia era l’Alt Perú) és un museu de la història del païs.
Vam visitar la Casa de la Llibertat el dissabte al matí amb una guia que ens va parlar de l’Acta de la Independència, de Simón Bolívar, de Juana Azurduy i el seu marit Manuel Ascensio Padilla i d’Antonio José de Sucre de qui la ciutat va rebre el nom. La visita que se’ns va fer curta va ser molt interessant i una bona introducció a la història de Bolívia
Dimarts,dissabtes i diumenges
15 BOB
Un altre dels edificis significatius de la plaça és el Palau de govern del qual només admirem la seva façana on predomina l’escut de Bolívia i els nou escuts de les regions que formen avui dia l’Estat plurinacional de Bolívia.
MERCAT CENTRAL
A pocs carrers de la Plaça 25 de maig hi ha el lloc amb més vida de Sucre, el Mercat central. Un lloc on els colors i les olors es barregen entre xerradisses i ventes. Al mercat les venedores són dones gairebé íntegrament, ja siguin carnisseres, fruiteres, verdulaires, et preparin sucs o et venguin herbes.
El mercat, encara que sota la mirada occidental pugui semblar a priori un lloc desordenat i brut, no ho és.
Es divideix per seccions, de manera que si voleu fer la compra ràpid només heu de saber a quina secció anar.
Les seccions divideixen la venda dels diferents productes. És a dir, totes les parades que venen ous (sí, hi ha parades que només venen ous) estan juntes, i el mateix amb totes les altres coses. Els formatges estan amb els formatges, les flors amb les flors, els pastissos amb pastissos, etc.
Per a nosaltres provar-ho tot era un repte impossible, però vam repetir la nostra visita al mercat unes quatre vegades i cada vegada vam comprar o vam menjar una cosa nova.
Si sou turistes dels que us agrada integrar-vos amb la cultura o si teniu el pressupost molt ajustat el mercat té diversos patis de menjar en els quals se serveixen tots els menjars del dia, des d’un esmorzar pels matiners (se serveixen des de les 6.30 del matí) fins al sopar. Això sí, cada menjar es serveix en un menjador diferent i el tipus de menjar varia.
No només es pot menjar als patis de menjar, a la planta baixa del mercat hi ha una “xorisseria” anomenada la “7 lunares” atès que la seva fundadora tenia 7 pigues molt característiques a la cara. Als tres llocs, un al costat de l’altre, que pertanyen a tres branques de la família de la 7 lunares podreu menjar-vos un entrepà de xoriço o de llom embotit.
Menjar a la 7 lunares un sandvitx amb 2 xoriços costa 13 BOB i us ho podeu menjar en uns tamborets allà mateix acompanyat d’una “salvietti”, un tipus de gasosa.
Si preferiu anar a sopar podreu triar entre una hamburguesa per 5 BOB o diversos plats com chorrillanas, salchipapas, ají, etc.
Si teniu set a qualsevol hora del dia a la planta baixa fan sucs al moment de qualsevol fruita. No us els podeu perdre!
PLACES I PARCS
La ciutat de Sucre té moltes àrees verdes per asseure’s a veure la vida passar. Aquí us deixem algunes:
- Plaça de la llibertat. Aquesta plaça més coneguda popularment com la plaça del pa li va causar al governador de la ciutat maldecaps. El gremi de forners que allí venien els seus pans els venien molt cars i a més eren dolents. Sent el pa un element bàsic de la dieta de molts bolivians la lluita per millorar-ne els preus i el gust es va fer històrica. A la plaça de la llibertat hi ha el Teatre Gran Mariscal.
- Parc de Bolívar. És un dels pulmons verds de la ciutat. Inicialment com a jardí privat d’una família benestant es va transformar en un lloc públic anys després d’haver rebut de Gustav Eiffel la recreació de la Torre Eiffel que es troba al centre del parc, antigament envoltada per un estany d’aigua que ara està buit. Un altre dels elements que ens recorden l’arquitectura francesa és l’arc de triomf que encapçala el parc.
A destacar també, un petit quiosc on venen un dels millors gelats de la ciutat, a nosaltres ens van agradar, però no sabríem si són els millors o no. També venen altres dolços. I parlant de menjar, no podeu anar-vos-en del parc sense entrar al pati de menjars que hi ha al lateral. Allà vam provar per primera vegada cor de vedella a la graella amb una salsa exquisida i acompanyada de patata. Si el cor no us sona a plat boníssim és perquè encara no l’heu provat! Al costat trobareu una parada de sucs on la Mireia va provar per primera vegada el suc de llinosa. I també podeu provar unes patates farcides de carn que també estaven per a llepar-se els dits.
- Plaça Cochabamba. Aquesta plaça de grandària molt més petita que l’anterior es troba davant del Convent de Sant Felip Neri. És un bon lloc per anar a asseure’s a un banc a l’ombra i llegir una estona.
- Placeta Santa Cruz. Aquesta placeta situada davant de l’Església de San Francisco té una grandària similar a l’anterior. A nosaltres ens agrada molt trobar llocs així repartits per la ciutat.
EL MIRADOR DE LA RECOLETA
Al mirador de la recoleta vam anar-hi amb el bus numero 7 però també és possible pujar-hi a peu. Nosaltres hi vam anar a primera hora de la tarda però creiem que la millor hora per a anar-hi és al capvespre. Si voleu la nostra sincera opinió, les vistes des del Mirador de la Recoleta ens van semblar menys impressionants que des de Sant Felip Neri, però això és una qüestió de gustos.
La plaça amb la font central, l’església i els arcs del mirador el converteixen en un lloc preciós, amb o sense vistes.
Molt a prop de la recoleta hi ha tres carrers anomenats respectivament el carrer del gat marró, el carrer del gat blanc i el carrer del gat negre. Aquests tres carrers són els més antics de la ciutat i en el punt on es creuen hi solien haver baralles entre les tres bandes de gats. Ara aquestes disputes són part de la història de la ciutat.
Per la zona, amagada després d’una porta de garatge es troba una chicheria, un bar on es ven chicha, una beguda alcohòlica produïda de la fermentació del blat de moro. Beure i jugar al sapo és un ritual.
CONVENT DE FELIP NERI
Vam deixar aquesta perla per a l’últim dia a Sucre, per acomiadar-nos bé de la ciutat. El Convent alberga avui dia una escola i per aquest motiu només es pot visitar en horari de tardes, quan els nens ja estan fora de l’escola. La visita és sense guia i el seu major atractiu és pujar a la teulada i veure la ciutat des de dalt mentre es pon el sol. El lloc és molt maco i el tenen súper net.
Dilluns a Divendres de 15h a 18h Dissabtes de 9h a 18h
15 BOB
MUSEUS
La ciutat està plena de museus però nosaltres només vam entrar a aquests:
- Museu Nacional d’Etnografia i folclore (MUSEF). Ens va cridar l’atenció per les columnes de colors dels dos patis interiors i vam entrar a preguntar. Té diverses exposicions itinerants i una sala on projecten vídeos de 15 minuts sobre aspectes culturals, ambientals i històrics de Bolívia. El senyor que treballa al museu va ser molt amable i ens va explicar les diferents exposicions fet que va enriquir moltíssim l’experiència.
- Galeria Art i cultura sucre. Aquesta petita botiga que funciona com a galeria tenia quan la vam visitar una exposició de l’artista Eusebio Choque. Aquest artista bolivià retrata individus amb vestits típics que li donen l’esquena a l’espectador.
- Museu Tèxtil Etnogràfic Asur. Conserva i exhibeix una col·lecció molt interessant de tèxtils andins. Allà podeu aprendre sobre la cultura jalq’a i la cultura Tarabuco.
MERCAT DE PAGESOS
El mercat de pagesos no surt habitualment a les llistes de coses per fer a Sucre, però a la Mireia li va semblar d’allò més autèntic, és la versió ampliada del Mercat Central amb la diferència que aquí no veureu ni un sol turista. Tota la gent és local i això per a nosaltres és un plus.
Als voltants del mercat vam trobar un restaurant petit amb una graella a l’entrada i una caixa on fan tot tipus de carn a la graella. La Mireia va triar pollastre a la planxa amb patates i amanida d’acompanyament que li va costar 10 BOB. La gent és amable, et serveixen ràpid i el menjar està bo.
Des d’allà podeu tornar al centre amb el bus número 2 o el 4.
PARC CRETÀCI CAL ORCKO
Pels amants de l’arqueologia i la paleontología, el Parc cretàcic de Sucre és un punt que no us podeu saltar. És el lloc amb més petjades de dinosaures de tot el món. Hi ha entre 5.000 i 10.000 petjades i unes 464 trajectòries.
El parc en sí mateix està més pensat pel públic infantil que pel públic adult, hi ha varies reproduccions de dinosaures a mida real.
No obstant, la zona realment atractiva és un mur ple de petjades de dinosaures de fa 68 milions d’anys, de l’època del Cretaci Superior. Allà podeu veure petjades de diferents espècies de dinosaures, entre els quals hi ha sauròpodes i teròpodes.
Moltes de les coses que aquí us expliquem les sabem gràcies a que vam fer un city walking tour per la ciutat amb en Ricardo, un dels guies de Condor Trekkers. Sense finalitats publicitàries i sense cobrar res a canvi, volem recomanar-vos aquesta agència. Treballen molt bé i a més una part dels seus guanys es destinen a projectes comunitaris, com per exemple proveir un poble d’aigua, netejar unes zones amb moltes escombraries, comprar matalassos per a l’escola, etc. Ser turista i aportar una mica més!
Realment Sucre ens va agradar moltíssim, ens hi vam sentir molt a gust, segurs en tot moment, tranquils passejant pels seus carrers i provant el menjar del mercat. Us animem a conèixer aquesta ciutat i a dedicar-hi més de dos dies. Parlant de capitals de Sudamerica, veieu que diferent és Sucre de Buenos Aires!
