Salta i el nord oest d’Argentina
Salta i el nord-oest d’Argentina són dos joies que no molts coneixen, incloure’ls en el vostre viatge és un encert. En aquest post us convencerem d’anar-hi i us explicarem com arribar als pobles de Tilcara i Humahuaca.
SALTA
Era el 6 de febrer i feia tot just dos dies que havíem creuat l’oceà per arribar a Buenos Aires quan vam sentir a parlar per primera vegada de Salta. “A Salta la linda tienen que ir, no pueden perderse el Noroeste de Argentina“-ens van dir. Com bons viatgers vam fer cas i vam decidir que la nostra última setmana al país la passaríem recorrent Salta i el nord-oest d’Argentina.
A Salta li vam dedicar dos dies, tot i que se’n mereix com a mínim quatre. Nosaltres ens vam deixar algunes coses per veure i ens n’hem que ens hem penedit amb el transcurs del temps.
El primer dia vam arribar després de moltes hores amb autobús perquè veníem des de Mendoza. Un suplici això dels autobusos a Amèrica, però què hi farem, les distàncies són sempre molt llargues.
Després de trobar allotjament al centre vam anar a recórrer alguns punts d’interès. La plaça 9 de juliol és la plaça fundacional de Salta i als seus voltants es troben alguns dels atractius de la ciutat. L’ajuntament de Salta, la Catedral i el Museu d’Arqueologia d’Alta Muntanya, entre altres.
La Catedral de Salta és un edifici de façana rosada que fou construït durant el segle XIX i que té la categoria de monument històric nacional. Per nosaltres que no estem acostumats a veure tant de colorit a les façanes de les esglésies aquesta ens va semblar molt bonica. Per cert, no us la perdeu de nit perquè la il·luminen. L’entrada a la catedral no té cap cost.
Una altra de les icones religioses de la ciutat és l’Església de San Francisco que destaca per tenir la façana pintada de vermell i groc i per tenir el campanar més alt de sud-amèrica amb 54 metres d’altura. L’accés també és gratuït. Desconeixem si és gratuït l’accés al museu que et du a visitar el claustre. Nosaltres ens vam conformar en veure’l a través d’una reixa. Igual que la Catedral, l’església de San Francisco s’il·lumina de nit.
Dos carrers més endavant, seguint el carrer Caseros s’arriba al Convent de San Bernardo on es troba l’església més antiga de Salta. Com que dins segueix havent-hi vida monàstica només es pot visitar l’exterior.
A part de tot això, vam passejar pels carrers contigus amb la plaça. Com veieu la nostra visita a Salta ciutat va ser molt curta, sens dubte hi afegiríem aquestes experiències:
Visitar el Museu d’Arqueologia d’Alta Montanya on hi ha unes momies de nens. La història que els envolta, sobre rituals ancestrals, és d’allò més interessant. Pel que ens han explicat es preserven en les mateixes condicions climàtiques d’on els van descubrir. Fou una llàstima perdre’ns-ho, ens han dit que a Arequipa hi ha un museu similar així que aquest segur que no ens el perdrem.
Contemplar la façana de l’església de nuestra señora de la Candelaria de la Viña que és de color blau, vermell i crema i l’estil italianitzat de la qual és similar al de l’església de San Francisco.
Pujar al turó de San Bernardo a veure la posta de sol. L’opció econòmica és pujar caminant, però sinó també s’hi pot pujar amb telefèric.
Anar a veure alguna penya folklòrica. La majoria estan al carrer Balcarce, però crec que aquestes són les més turístiques. Vam llegir a diferents fonts que la penya més autèntica i menys contaminada pel turisme és “La casona del molino” que es troba més allunyada del centre, però no vam comprovar-ho.
Recentment hem descobert que a Salta hi ha la possibilitat de fer un free tour per la ciutat de la mà de l’agencia SaltaFreeTour.
Com veieu ens vam deixar molt per veure i fer a Salta, el que ens va passar és que anàvem amb el temps molt ajustat i no sempre es prenen les decisions adequades quan s’està de viatge.
QUEBRADA DE LAS CONCHAS
Tot el centre de Salta està ple d’agencies de turisme que venen exactament els mateixos tours. Els més comuns són el Tour a Cafayate i el Tour a Cachi. Nosaltres vam contractar amb l’agència Pakkarin el tour a Cafayate que et du a visitar la “Quebrada de las Conchas”.
Les agencies en realitat només son mediadores, tenir una bona experiència dependrà únicament del xofer/guia que us toqui. Si, ho heu sentit bé,una única persona té les dos funcions, és a dir, condueixen al mateix temps que us van explicant històries pel micròfon. Nosaltres vam tenir en Miguel i va ser el millor guia que ens podia tocar. El senyor ho sap tot sobre la regió: ens va parlar de flora, de fauna, de cinema, d’història i de cultura. Fins i tot ens va posar música regional per gaudir del paisatge.
Sense en Miguel el tour no hauria estat el mateix, però igualment valdria la pena perquè els paisatges de la “Quebrada de las conchas” són totalment diferents als paisatges que havíem vist fins al moment.
És una zona àrida, semi-desèrtica, amb la terra vermellosa i unes formacions rocoses que poc tenen a envejar al Gran Cañón del Colorado.
Tornar a ser nens imaginant formes a les roques, com si de núvols es tractés. Corroborar la teoria de l’evolució de Darwin, aprendre que la Brea és un arbust que fa la fotosíntesis a la tija, vam aprendre això i moltes coses més en el transcurs del dia.
El tour inclou una parada en un celler de Cafayate para poder degustar el vi torrontés. La vinya exportada d’Espanya actualment només es troba en aquesta zona d’Argentina.
Sembla que us estem intentant vendre el tour, però és que, de debò, ens va encantar. Per nosaltres, de les millors coses que hi ha a Salta i el nord-oest d’Argentina.
Això sí, d’haver-ho sabut ho hauríem fet diferent. Hauriem negociat amb l’agència poder quedar-nos a Cafayate i tornar a Salta l’endemà. Així tindríem una tarda ( s’arriba a Cafayate a l’hora de dinar) i un matí per estar per la zona. Us expliquem perquè.
Des de Cafayate es poden realitzar dues excursions que creiem que ens hagués agradat molt. D’una banda, es pot fer un “trekking” de baixa dificultat que s’endinsa entre les parets de la “Quebrada” o bé fer el “trekking de las siete cascadas”. També des de Cafayate es pot arribar a la “Quebrada de las flechas”. Nosaltres vam preguntar a l’agencia per visitar la Quebrada però resulta que el tram de la carretera 40 que uneix Cafayate i Cachi requereix d’un vehícle 4×4 i per això es realitza en tours privats molt més cars.A la oficina de turisme de Cafayate ens van explicar que sí que es possible arribar a la “Quebrada de las Flechas” des d’allà, així que d’haver-ho sabut ho hauríem intentat.
Novament, les presses i anar amb falta d’informació ens van jugar una mala passada.
7:30h a 19:00h
800 ARS
TILCARA
El post porta per nom “Salta i el nord-oest d’Argentina” però fins aquí només us hem parlat de Salta, ara us descobrim els pobles del nord.
Ja us hem explicat algunes males decisions, ara us explicarem una molt bona decisió: fer base a Tilcara. Molta gent fa base a Salta o Jujuy i des d’allà realitzen les excursions. Nosaltres criem que això no és ni el més intel·ligent ni el més barat. En primer lloc, perquè la autenticitat i tranquil·litat dels pobles com Purmamarca, Tilcara, Humahuaca o Iruya no es pot apreciar si només t’hi passes les hores més concorregudes del dia. En segon lloc, perquè contractar els tours de de Salta és car, sobretot considerant que des de Tilcara hi ha opcions de transport públic per arribar als llocs turístics.
A Tilcara ens vam quedar tres nits i des d’ allà ens desplaçàvem en bus per anar a visitar els atractius dels pobles dels voltants. Des de la terminal surten constantment autobusos així que no tindreu problemes amb els horaris o els dies, podreu escollir el que més us convingui.
Tilcara no només és un punt de connexió, també té atractius. A banda de l’encant del poble en sí mateix, carrers polsegosos sense asfaltar i cases d’adob per tot arreu, té la “Garganta del Diablo” i el “Pucará de Tilcara”. A més a més, algunes façanes tenen pintades així de divertides.
EL PUCARA DE TILCARA
El Pucará de Tilcara és un jaciment arqueològic bastant mal restaurat però de gran importància en el passat degut a la seva localització geogràfica. Situat al cim d’un turó, l’altura li permetia defensar el territori. Els seus pobladors van ser indígenes tilcaras anterior a la conquesta hispànica. Com a jaciment arqueològic i sense disposar d’un guia que ens expliqués el modus vivendi dels seus pobladors el lloc ens va semblar de limitat interès. No obstant, vam gaudir molt dels cactus gegants que hi ha. Cardons de cent anys d’antiguitat i de varis metres d’altura.
L’accés al Pucarà de Tilcara generalment costa 300 pesos argentins però els dilluns l’entrada és gratuïta. Nosaltres vam anar-hi el dilluns i la veritat és que no recomanem pagar la costosa entrada per veure-ho sense guia.
8 a 12:30 i de 16 a 20 h
300 ARS (dilluns gratis)
LA GARGANTA DEL DIABLO
Darrera d’aquest nom no molt original (també hi ha un lloc amb el mateix nom a la “Quebrada de las Conchas”) es troba un gorg i una petita cascada. El camí de més d’una hora que et du fins al lloc no té cap ombra així que us recomanem que us tapeu el cap i porteu aigua. Per accedir a la “Garganta” pròpiament s’ha de pagar una entrada de 50 pesos argentins. Sincerament, a nosaltres el lloc no ens va impressionar gens. No és que no ens agradés, sinó que després de veure coses tant boniques la “Garganta del Diablo” no té res d’especial.
PURMAMARCA I EL CERRO DE LOS SIETE COLORES
Des del primer moment en que us interesseu pel Nord-oest d’Argentina veureu mil i una fotos del “Cerro de los siete colores” de Purmamarca. La veritat és que turísticament ho han sabut promocionar molt bé i cada dia hi van uns quants turistes expectants de fer-se la típica foto amb el turó al darrera. Potser per tanta expectativa el lloc ens va decebre una mica. Sí que ens va agradar, val la pena anar-hi, però vam veure altres llocs que ens van agradar més, com veureu a continuació.
Quan hi vam arribar eren quasi bé les 12 del matí, el millor moment per veure el turó perquè amb la inclinació dels raigs de sol els colors del turó es potencien més. Vam veure el turó des d’un punt panoràmic que es troba creuant el riu a l’entrada del poble.
Després vam anar al centre del poble i ens vam comprar unes “tortillas” caprese. De veritat, no podeu marxar del poble sense menjar-vos-en una, són delicioses! A Salta i el nord-oest d’Argentina es menja bé!
També vam pujar al mirador del “Cerro Porito” previ pagament de 10 pesos argentins i després vam dinar la volta caminant pel “Paseo de los colorados”.
Fent dit des de Purmamarca vam arribar a “Salinas Grandes”.
SALINAS GRANDES
Arribar a “Salinas Grandes” des de Purmamarca amb taxi (no hi ha bus) costa 500 pesos argentins per persona i com que el preu ens semblava car vam decidir provar sort fent dit. Va funcionar-nos molt bé i menys de 10 minuts després vam pujar a un cotxe d’uns enginyers que estaven estudiant el liti de les salines.
Pel camí serpentejant el punt més alt del qual supera els 4000 msnm, la Mireia no es va marejar de miracle. Aquest mateix camí el recorreríem de nou durant la nit per creuar la frontera amb Xile per l’anomenat “Pas Jama”. Aquest camí és molt bonic, val la pena aturar-se de tant en tant per gaudir el paisatge.
Les Salines impressionen a la vista. Un camp inacabable de blanc a costat i costat de la carretera. Ens vam endinsar mig kilòmetre salines endins per veure les piscines que fan servir per l’extracció de sal. Més tard, vam descobrir que des de les salines pots contractar un guia amb qui t’endinses molt més. Per nosaltres l’experiència va ser suficient sense el guia (ja que teníem planejat anar a més salars i descobrir el seu orígen) i vam retornar a Purmamarca a dit, aquesta vegada amb una parella d’holandesos amb qui vam parar a mig camí a menjar-nos unes empanades.
HUMAUACA i EL CERRO DE LOS CATORZE COLORES
Amb molta menys publicitat que l’anterior, a Humahuaca hi ha un lloc anomenat el “Cerro de los 14 colores”. I aquest sí que et deixa amb la boca oberta!
Per arribar a la “Serranía del Hornocal” (el nom real del cerro de los 14 colores) s’ha de pagar un taxi. El trajecte és de 45 minuts de pujada, 45 minuts al mirador del turó i 45 minuts de baixada. El taxi 4×4 compartit amb dues portenyes ens va costar 350 pesoso argentins a cadascun.
El temps de visita és suficient per recórrer el petit camí que surt des de l’estacionament i t’aproxima al “Cerro de los 14 colores”. Preneu-vos-ho amb calma perquè en aquest punt sereu a una altura de 4761 msnsm.
La paleta de colors de la Serralada es deu a l’erupció de les diferents capes. La bellesa de l’indret no té res a veure amb les fotos.
JUJUY
Tot i que vam passar un dia i mig a Jujuy no vam veure absolutament res. Estàvem cansats i volíem prendre’ns un dia lliure. Va ser una llàstima no poder-nos quedar més dies per recórrer els voltants. La propietària del Hostel Terrazas del Coya és una dona encantadora que ens va recomanar molts llocs bonics dels que mai havíem sentit a parlar. Zones selvàtiques, aigües termals, trekkings, etc.
ITINERARI 6 DIES PER LLIURE
A continuació us detallem dia a dia un itinerari per recórrer Salta i el nord-oest d’Argentina.
