Mendoza, entre muntanyes i vins
La ciutat de Mendoza rebatejada com la ciutat internacional del vi i com la ciutat més neta del país està situada al peu de les muntanyes més altes dels Andes.
A la ciutat s’hi pot arribar amb avió, a través de l’aeroport Internacional Francisco Gabrielli, o per terra, a través de les rutes nacionals núm.40 o núm.7 que comuniquen Mendoza amb tot el país de Nord a Sud i d’Est a Oest. En el nostre cas, hi vam arribar des de la capital xilena creuant el pas de muntanya “Los Libertadores” que ofereix unes vistes privilegiades a l’Aconcagua.
Mendoza com a ciutat no té molt per visitar, els seus atractius turístics estan al seu voltant i això fa que en alguns casos accedir-hi sigui complicat, sobretot per qui viatja amb poc pressupost i no disposa de vehicle.
A Mendoza ens vam allotjar a casa d’una amiga d’en Nurbi amb qui vam compartir un “asado argentino” en família, aprofitant un dia festiu. No us ho explico per fer-vos enveja, sinó per dir-vos que va ser aquesta amiga qui ens va dur amb el seu cotxe a conèixer alguns llocs i per tant, no disposem d’informació relativa al transport públic.
MENDOZA TÉ DOS GRANS ATRACTIUS:
SENDERISME A L'ACONCAGUA
Pels amants del senderisme, el gegant dels Andes és un gran atractiu de la regió. Amb els seus 6.962 metres i el seu cim amb neus constants es presenta com un gran desafiament només accessible per alpinistes experimentats. Fora dels circuits de més d’un dia que intenten coronar el cim hi ha dues rutes que es poden realitzar en un sol dia i que són accessibles al públic en general.
És una caminada sense dificultat, d’unes 2 hores anar i tornar a la zona d’entrada al Parc Aconcagua. És apta per tots els públics i no requereix guia. S’hi accedeix comprant el tiquet d’entrada al Centre de Visitants d’Horcones ( horari de 10h a 16h). Preu estrangers no sud-americans 200 pesos argentins.
Aquest trekking de dia sencer, té una durada de 5 hores anar i tornar. No presenta dificultat i no es necessita guia però cal estar acostumat a realitzar exercici físic. Preu estrangers no sud-americans 700 pesos argentins.
El Parc provincial Aconcagua s’ubica a 183km de la Ciutat de Mendoza i s’hi accedeix per la ruta nacional núm.7.
Si no disposeu de vehicle propi, penseu que arribar al Parc provincial Aconcagua sense contractar un costós tour és possible. Des de la terminal d’autobusos surten busos de la companyia Bullini que tarden 4 hores amb els següents horaris:
Transport | SORTIDA | TORNADA |
Dilluns a divendres | 6 a.m. | 11:40 a.m.(Horcones) |
Dissabtes, diumenges i festius | 7:00 a.m. | 11:40 a.m.(Horcones) |
VISITAR BODEGUES
Segurament el més famós de Mendoza són els seus vins, la varietat més coneguda dels quals és el Malbec.
A les rodalies de Mendoza ciutat hi ha tres zones vitivinícoles: Maipú, Luján de Cuyo y Valle del Uco.
Si teniu temps i calés, l’ideal és conèixer alguna bodega de cadascuna de les zones. Nosaltres no ho vam fer, sinó que vam dedicar un dia a recórrer la zona de Maipú i què millor per fer-ho que fent una ruta amb bici.
Sí, així com ho sentiu: BICI + VI. Déu ni do quina combinació, eh!
BICI + VI
Per començar aquesta aventura cal agafar el tramvia al centre de Mendoza i dirigir-te a la parada de la zona de Maipú, el trajecte dura menys de 20 minuts. Un cop allà, només cal caminar quatre passes i ja veureu una botiga amb les bicicletes al carrer. L’empresa de lloguer de bicicletes es diu WINE AND RIDE bike rental i de fet més que una empresa únicament de lloguer és una empresa que s’encarrega de vendre’t l’itinerari.
És a dir, tu entres a la botiga i t’ensenyen un mapa amb les diferents bodegues a les que pots arribar amb la bicicleta.
Veuràs que NO són totes les bodegues de la zona de Maipú. N’hi ha que estan fora del perímetre de seguretat per circular amb bicicleta i et desaconsellen que hi vagis, a banda de que queden massa lluny.
De les diferents opcions, pots escollir quantes bodegues vols visitar, si bé, el més recomanat és visitar-ne 3 o 4. Si no has fet una mica d’investigació prèvia, no et preocupis! Un cop arribes allà els nois de la botiga et poden donar unes explicacions sobre cadascuna de les bodegues. Per exemple, nosaltres volíem visitar una bodega que produís vins orgànics i que fos familiar i ens van recomanar dues bodegues, la primera de producció orgànica MAAL WINES i la segona la Bodega de la família Cecchini que tenen una llarga tradició familiar vinícola. L’altra bodega que vam escollir era la Bodega Trivento, totalment oposada a les dues anteriors, una bodega totalment industrialitzada i de gran producció.
Cada bodega té el seu propi horari, el més recomanat és fer la ruta durant el matí i així us assegureu que totes us puguin rebre. També heu d’aclarir si la visita està inclosa o només ho està el tast de vins i, a més, algunes bodegues ofereixen diversos tipus de tast de vi en funció de la gama del vi.
Un cop et decideixis, els nois de l’empresa de lloguer de bicicletes et donen els tiquets de les bodegues, és a dir, ho pagues a ells. Si pel que sigui no et dona temps a veure-les totes et donen l’opció de retornar el tiquet al final del dia i et retornen el que hagis pagat.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA
No es que no m’agradi anar amb bici, és que la bici no tenia suspensions- diu la Mireia 😛
Sigui com sigui, no us imagineu una ruta per camí de carretera. Hi ha alguns trams, sobretot per sortir del poble que van pel costat de la carretera però després t’endinses per camins de terra plens de bonys i acabes amb el cul fet un mapa.
Bromes a part, ens imaginàvem que el recorregut seria una passejada idíl·lica entre vinyes i no és així. Cada bodega té les seves vinyes delimitades amb reixes i les rutes per on passes amb la bici no són pas pel mig. Cosa que de fet, si t’ho pares a pensar, és d’allò més lògic.
Com apuntàvem abans, vam escollir tres bodegues: MAAL, CECCHINI i TRIVENTO. Nosaltres no vam afegir cap parada per degustar oli ni cervesa artesanal, però també hi ha aquestes opcions.
MAAL WINES
Aquesta bodega nascuda el 2010 fruit d’una amistat, té un concepte molt particular: només produeixen Malbec i en petites quantitats.
A nosaltres, acostumats a que els vins catalans barregin diversos tipus de raïm -garnatxa, ull de llebre, carinyena, xarel·lo-, ens sembla curiós que es facin vins només de Malbec.
I com poden sortir-ne ampolles tant diferents d’una mateixa vinya en un mateix any!
Doncs sí, això és el que aquesta bodega fa, de cada verema en surten tres o quatre vins diferents totalment orgànics, sense productes ni sucres afegits.
A nosaltres el lloc on ens van rebre ens va semblar petit però bufó i les vinyes estaven molt maques. Vam tastar tres vins diferents batejats amb noms ben originals: ambiguo, rebelión i ilegal.
Els vins ens van agradar, l’explicació també, ens va faltar que ens passegessin una mica per la vinya i ens expliquessin quatre coses més per fer l’experiència rodona.
TRIVENTO
A Trivento no estava inclosa la visita, només el tast de vins i ja que sabíem que no ens explicarien res interessant respecte de la producció del vi ja que el procés està industrialitzat vam optar per pagar una cata de tres vins Premium. Un cop allà et suggereixen uns vins Premium, però si per exemple no vols degustar cap blanc, pots demanar tres negres, com vam fer nosaltres.
Quan vam arribar les taules de fora que donen al jardí estaven ocupades i vam haver de seure en uns tamborets que hi havia a la part interior, en una sala que fa al mateix temps d’exposició d’art i té repartides algunes escultures. No estàvem gaire còmodes i quan el grup de fora va marxar i ens vam quedar quasi sols ens vam moure als sofàs de fora i vam poder beure’ns els vins tranquil·lament. La veritat és que l’experiència seria més agradable si en comptes de mirar la gespa del jardí veiessis les vinyes.
FAMILIA CECCHIN
La tradició familiar remonta al 1959 i els seus valors de respecta cap a la “mare de tots els fruits” s’han anat passant de generació en generació. Hom arriba a la finca de la família Cecchin i et reben amb un somriure.
Amb el grup ja format, en el nostre cas només nosaltres dos, et porten a veure les vinyes per tal que vegis on comença tot. Al terra. La terra que els arbres fruiters cuiden i abonen de forma natural, sense químics. Ens va semblar molt interessant saber com combaten les plagues i lluiten contra els insectes que volen menjar-se el raïm.
Vam tenir la sort de veure un camió carregat fins a dalt descarregar centenars de raïms, a la premsa, el primer pas del procés de transformació en vi. Després,vam passar per les diverses sales fins arribar al celler on finalment vam fer una degustació de 3 vins.
De les tres experiències, la de la Bodega de la Familia Cecchin ens va semblar la millor, t’ensenyen i t’expliquen moltes coses i són molt amables. La veritat és que ens els ulls d’aquella família hi vam poder veure una espurna, la mateixa que veiem a casa, al Mas Molla i al Mas Ponsjoan. L’espurna de qui fa les coses amb esforç i molt d’amor.
BICI+VI
-
LLOGUER BICI
-
TAST DE VINS
-
VISITA A BODEGA
BODEGA LÓPEZ
El dia abans del BICI+VI, la Carla ens va acompanyar a fer una visita a la Bodea Lopez. Aquesta Bodega realiza varies visites guiades a la finca totalment gratuïtes. A més a més, inclou el tast de 3 vins a la cava, el lloc perfecte per realitzar un tast.
La visita ens va agradar bastant, va durar menys d’una hora, se’ns va fer una mica curta. La característica d’aquesta bodega que ens va sobtar més va ser el tamany de les botes de vi. Acostumats a veure botes de vi de 159 litres, els de la Bodega López són enormes, hi caben des de 5.000L fins a 35.000L.
EL MILLOR DE MENDOZA: ELS MENDOCINS
Mendoza no hagués estat el mateix ni en guardaríem un record tant bo si la Carla no ens hagués acollit a casa seva. La seva família ens va tractar com reis, vam compartir un “asado argentino” i ens van donar els millors consells sobre què fer a Mendoza.
Moltíssimes gràcies de tot cor, esperem poder rebre-us a Catalunya.
Si esteu recorrent Argentina, no us oblideu de visitar Salta i el nord-oest d’Argentina una part que no té res a envejar a Buenos Aires, El Chaltén o Comodoro Rivadavia.
