5 dies a l’Amazones
Per dos amants de la naturalesa com nosaltres, estar a Sud-Amèrica i no visitar l’amazones hagués estat gairebé un crim. El pulmó del món està ple de bestioles, grans animals i vegetació per tot arreu, però és una àrea molt gran així que primer tocava decidir per on entrar.
La selva amazònica s’estén per diversos països: Brasil, Perú, Equador i Colòmbia.
A la nostra ruta inicial estava pensat passar per tres d’ells, encara que al final només vam anar a Perú i Colòmbia. Així que en el nostre itinerari el millor era visitar l’amazones en algun d’aquests dos països limítrofs.
Data de realització del viatge: 03/08/2019
Vam decidim visitar l’amazones a Iquitos (Perú) ja que teníem un contacte d’una família que rep turistes en unes cabanyes enmig de la selva. I així va anar com vam posar rumb a Iquitos.
No són pocs els viatgers, sobretot aquells que viatgen amb el temps limitat perquè estan de vacances i només disposen de dues o tres setmanes per a viatjar, que se salten l’Amazones. Això passa molt al Perú perquè Iquitos està al Nord i els grans atractius turístics com Macchu Picchu estan al Sud.
Arribar a Iquitos pot ser fàcil o difícil depenent de les ganes d’aventura que cadascun tingui.
Hi ha dues maneres d’arribar a Iquitos: amb vaixell o amb avió. Sí, el que sentiu, la via terrestre no existeix.
Nosaltres vam triar l’opció fàcil i vam volar amb avió des de Lima fins a Iquitos.
QUÈ FER A IQUITOS
Sortir corrent d’allà. Sí, tal com ho sentiu, Iquitos és una ciutat lletja, bruta, sense cap atractiu arquitectònic i pel que ens han dit, bastant insegura. La veritat és que no es respirava molt bon rotllo als seus carrers.
I llavors, per què hi vau anar? La resposta és molt fàcil,és la porta d’entrada a l’amazones peruà profund. Des d’Iquitos ens endinsaríem a la selva i ens establiríem al Campament Shamànic la llum del Ayahuasca.
5 DIES A L'AMAZONES
Quan l’Eva ens va explicar que havia passat amb una família uns dies meravellosos a la selva, li vam demanar el número de contacte de’n Jorge que va quedar anotat a la nostra llista de contactes durant més de 8 mesos fins que quan vam comprar el vol a Iquitos, vam marcar el numero de Jorge Amazones.
A l’altre costat del telèfon va respondre una veu masculina d’home fort. Content de rebre trucades per recomanació acordem el preu, els dies i més o menys el que volíem fer.
ATERREM A IQUITOS
Una calor humida ens rep tant punt baixar de l’avió. L’aeroport d’Iquitos és minúscul i gairebé sense personal a les 21h de la nit. Esperem les nostres motxilles a l’única cinta que hi havia i sortim on ens trobem amb Jorge i la seva dona Joris.
En Jorge havia insistit molt a recollir-nos a l’aeroport perquè a aquestes hores no és molt segur que dos turistes es passegin per Iquitos. Pugem a dues moto-taxis (tuk-*tuk), el vehicle per excel·lència al poble i anem fins al nostre hostal.
De nit no es pot navegar així que ens tocava passar la nit a Iquitos i sortir l’endemà.
Ens allotgem a l’hostal més barat del poble on només hi havia gent local que per a la nostra butxaca de “mochileros” estava genial. Habitació doble amb ventilador i bany privat. Què mes voleu! Això sí, d’aquestes habitacions on la paret cau a trossos i hi ha algun bitxo.
DIA 1: COMENÇA L'AVENTURA, NAVEGACIÓ, DOFINS ROSES I FANG.
A les 8 puntuals ens trobem a la recepció amb la Joris i en Jorge que ja portaven estona desperts perquè havien anat a comprar el menjar que necessitaríem per a aquests dies. Ens van acompanyar a un petit local on vam esmorzar un suc i un sandvitx i després vam pujar de nou a dues moto taxis que ens van dur fins a l’embarcader.
Som els últims a pujar a la llanxa ràpida que ens porta fins a un port en un trajecte que dura 1 hora. Allà pugem a la barca de’n Jorge per fer 30 minuts més de recorregut fins al poble de Santa Ana. Allà puja al bot la filla gran de la Joris amb la seva néta i en 15 minuts mes arribem a la zona del campament. A l’embarcador ens estan esperant les altres filles amb un somriure mig tímid.
Ens ensenyen la nostra habitació i les àrees comunes del campament.
Després de dinar ens posem el vestit de bany i sortim a l’aventura.
La nostra primera parada és el poble de Santa Ana i la seva petita llacuna a la qual van els vilatans a refrescar-se, rentar la roba, banyar-se,etc.
Nadem entre palmeres.
Al cap d’una estona tornem a la barca tots (Jorge, Joris, els seus fills i nosaltres). Són les 16h i el nostre objectiu és veure els dofins rosats de l’amazones.
¡I tant que els vam veure!
I allà mig de l’Amazones, en Jorge para el motor i salta a l’aigua de caps. Un a un es van tirant en aquest riu immens de color marró en el qual no aconsegueixes ni tan sols veure que hi ha sota els teus peus. Anacondes, cocodrils i els propis dofins m’espanten un munt (Mireia) però aquí estem amb un pare de família banyant-se amb les seves filles. No ha de ser perillós, no? Així doncs, nosaltres també saltem!
Després del bany, vam continuar navegant fins a una zona anomenada “La platja”, vam anar a buscar ous de llangardaixos (iguanes) però no en vam trobar cap. Però vam aprendre que en aquesta zona es conreen faves, arròs i altres vegetals aprofitant quan el cabal del riu baixa.
A la platja hi ha una zona de fang amb el que pots untar-te tot el cos, és relaxant i serveix com exfoliant de la pell.
DIA 2: PESCAR PIRANYES
A en Norbert li agrada pescar així que quan en Jorge ens va proposar anar a pescar piranyes no vam dubtar ni un moment a dir-li que si.
Vam sortir del campament amb la barca aquesta vegada només en Jorge, el seu fill i nosaltres. Vestits amb pantalons llargs, màniga llarga i botes vam anar fins a una llacuna de color fosc.
Allà en Jorge ens va donar les canyes per pescar fetes amb branques i fil. Al final havíem de clavar un tros de cuc a l’ham i així ple de sang tiràvem el fil a l’aigua.
Després, havíem de donar petites estirades. El fill de’n Jorge va ser el primer a pescar. quin crac el tiu!
Les piranyes no s’assemblen en res a com me les havia imaginat, són més aviat petites però tenen moltes dents!
En Jorge, el seu fill i en Norbert van aconseguir pescar varies piranyes i alguns altres peixos. Tot el que vaig aconseguir jo va ser emocionar-me molt per haver pescat una fulla! jajajaj
Després de diverses hores de pesca vam arribar al campament amb el que seria el nostre menjar. Piranyes fregides!
A la tarda va ploure una bona estona així que vam estar relaxats a la nostra habitació i vam passar estona a la cuina jugant amb les nenes.
El temps no ens va permetre fer molt més aquest dia però l’endemà estaria ple d’aventures.
DIA 3: A LA DESCOBERTA DE FRUITES I PLANTES DE L'AMAZONES.
El quart dia el nostre guia va ser el tiet perquè en Jorge anava a buscar a Iquitos a dues famílies amb nens que compartirien dos dies amb nosaltres al campament.
El dia va començar amb la visita de guacamais als arbres pròxims a la cuina. Després, de camí a l’embarcador ens van sorprendre un grup de micos, tan i tan petits que havies de concentrar-te per a veure’ls saltar d’un arbre a un altre.
Amb l’altra barca vam anar riu avall i vam parar enmig del no-res, vam lligar el vaixell a un pal i vam baixar a explorar.
Tan valenta jo, vaig baixar la primera i vaig ficar la pota fins al fons! Treure’m del fang va ser tot un espectacle quanta més força feia, més m’enfonsava i quan més m’enfonsava, més reia. Va sortir primer el meu peu i després vam haver de treure la bota.
Caminàvem per una zona que quan el riu està crescut queda totalment inundada, un aiguamoll. Fang pertot arreu, havíem de caminar per sobre de troncs. Altes probabilitats que sortissin serps encara que no vam tenir la sort de veure’n cap.
El sentit de l’orientació es perd totalment, no hi ha camins, anàvem obrint pas amb el matxet.
Els arbres eren preciosos, amb arrels sortint de la terra creixent per tots costats.Alguns sonaven buits i ens va explicar que s’usaven per a comunicar-se.
La sàvia d’uns altres tenia propietats curatives, vam veure cacau créixer salvatge i fruites que mai havíem vist als mercats.
A la nostra arribada al campament, ja havien arribat les famílies i teníem 4 nens més al campament d’aquells que no callen ni sota l’aigua. Ens ho vam passar molt bé!
DIA 4: CUINANT A LA SELVA
Érem com unes quinze persones a la petita cuina a llenya, el dia començava emocionant.
Nosaltres anàvem a descobrir la selva, passaríem el dia d’excursió amb l’Isabel i el seu tiet. Ens esperaven unes quatre hores de caminada amb la humitat de la selva, però anàvem lents i va passar bé.
Aquesta vegada no necessitàvem barca, vam sortir caminant des del campament i vam passar per unes terres de la comunitat.
Vam descobrir plantacions de pinya, quina bona olor! I el més interessant va ser descobrir que els terrenys són comunals, tota la comunitat s’ajunta per collir la cullita. De fet, els vam veure tots reunits treballant. Ens hi vam acostar i ens van convidar a prendre chicha una beguda fermentada de blat de moro que ja havíem provat a Arequipa.
La Joris va riure molt de nosaltres quan a la nit ens va dir que la chicha que havíem begut es fermentava perquè les dones la mastegaven i després l’escopien. Imagineu-vos la nostra cara!
Quan vam arribar a un riu ens vam posar a cuinar el peix. Vam fer foc i vam cuinar el peix enrotllat en fulles de bananer que nosaltres mateixos vam recollir.
Jo vaig intentar trenar una fulla de palmera imitant el trenat que fan servir per fer les teulades.
A la tarda, aprofitant que el dia estava clar, li vam demanar a en Jorge si podíem tornar a “la platja” per a veure l’alba.
Va ser preciós! Els dofins es van deixar tornar a veure. És difícil explicar amb paraules la pau que et transmet el riu amazones.
DIA 5: VICTORIA REGIA
En Jorge volia que veiéssim sí o sí la victoria regia. No és un altre dels seus familiars sinó una planta, una planta molt gran i bonica.
El que passa és que no estàvem en el millor moment de l’any per a veure-la així que un parell de dies abans l’havíem anat a buscar sense èxit.
Aquesta vegada si que la vam trobar! Li vaig demanar a en Jorge si aguantaria el meu pes però em va respondre que millor no provar-ho, jajajaj
A això de les dotze vam marxar per poder agafar el barco de connexió que ens portaria de nou a Iquitos, no sense abans abraçar fort a cadascun dels membres d’aquesta estupenda família.
Els portarem sempre en el cor i la memòria.
Jorge Valderrama @valderrama4288 a Instagram +51 943 441 953
Si a tu també t’apassiona la naturalesa i els animals, no deixis de llegir les nostres aventures, vam buscar jaguars al Kaa-Iya, vam veure lleons al Masai Mara i ens vam endinsar al verd de Samaipata.
Com arribar a Iquitos