Què veure a Praga
Feu clic al botó d’edició per canviar aquest text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Orígen: Barcelona
Destí: Praga
Quan: Juny 2018
Viatgers: 6
Quants dies: 4 dies
Companyia aèria: Vueling
En Norbert i jo no som gaire de ciutats, però quan vam decidir regalar-li a la Carme (la mare de’n Norbert) un viatge teníem clar que no aniríem a la selva. Havia de ser una ciutat, próxima, accessible amb avions lowcost i prou petita com perquè te’n fessis una bona idea amb 4 dies. Així que vam optar per Praga.
Tothom ens havia dit que Praga és una ciutat preciosa i no diem que no, però de bones a primeres ja us diem que millor visiteu Praga en temporada baixa. Nosaltres al anar-hi per Sant Joan vam trobar-hi molta gent i jo vaig tenir la sensació de ser una anxova en llauna per mig de la part antiga de la ciutat. La sensació de sentir-me un turista tota l’estona ha sigut el més desagradable del viatge. És la única cosa negativa de Praga.
“Una ciutat pròxima, accessible amb avions lowcost i prou petita perquè te’n facis una bona idea amb 4 dies”
Dia 1. Stare Mesto
Degut a l’endarreriment amb Vueling vam arribar unes dues hores tard a Praga però el nostre xofer ens esperava diligentment per dur-nos a les oficines de l’empresa amb la que havíem llogat un apartament pels sis. Vam deixar les maletes a l’oficina i vam anar a dinar.
Això de començar un viatge menjant no ho havia fet mai, però cap a les 12h-13h és l’hora de dinar a Praga així que vam dirigir-nos al Restaurant U medvidku al carrer Na Perštýně 344/5, 110 00 Staré Město, Txèquia que ens havia recomanat la Dominika una couchsurfer de Praga que uns mesos abans havíem conegut a Girona. El Restaurant és una cerveseria enorme fundada el 1466, un dels restaurants més antics de Praga i on podreu menjar plats típics de la gastronòmica txeca.
Amb la panxa plena i després de recollir les maletes i veure la que seria casa nostre pels propers dies vam dirigir-nos novament al centre per fer un Free Tour.
Podeu escollir entre una gran varietat perquè n’està ple. Només cal caminar pels carrers principals i ja veureu els paraigües. La veritat és que el nostre guia Carlos ho va fer genial i en unes 3 hores vam conèixer alguns dels episodis històrics més importants que va viure la ciutat. Sabíeu que Txèquia va ser el primer país envaït per Hitler però que Praga no va ser bombardejada perquè era una de les ciutats preferides del dictador?
Dia 2. Castell de Praga, Monestir de Strahov i Mala Strana
Aixecar-se aviat té premi i el premi en aquest cas va ser poder gaudir del Castell de Praga sense gent. A les 9 en punt érem a la porta de la oficina del castell per comprar les entrades. Vam visitar el Carreró de l’Or sense ningú i vam poder entrar a cadascuna de les casetes. Personalment em va agradar molt la casa del cineasta! Però si li pregunteu a en Nurbi us dirà que pujar a la torre blanca i veure totes les armadures va ser millor.
A les 12h fan el canvi de guàrdies però entre tanta gent pràcticament no vam poder veure res. La cua per entrar a San Vito a quarts d’una era llarga però anava ràpid i en un tres i no res vam poder ser a dins. Si us agraden les catedrals, aquesta és acollonant tant per dins com per fora. Llàstima que els txecs van decidir construir-hi tot de cases al voltant i de lluny la catedral no destaca massa.
Després de veure el Castell vam agafar el tramvia ( també vam agafar-lo per pujar al castell) i vam anar al Monestir de Strahov a dinar al Restaurant San Norbert. Tenint en compte que pare i fill es diuen Norbert no podíem saltar-nos un àpat aquí. Tenen unes set o vuit cerveses artesanes fetes a la pròpia cerveseria. Les vam provar quasi totes. Molt bones excepte la de la temporada d’estiu que duia mango i era massa afruitada.
Després de dinar vam anar a la Biblioteca del monestir Strahov. Es paga entrada, hi ha descompte d’estudiants. A nosaltres com a família lectora que som ens va agradar molt, hi ha més de 5.000 llibres. Llàstima que només els puguis veure des de lluny, no es permet entrar a flairar-los! (tampoc es permet fer fotos, teòricament).
Des del Monestir de Srahov hi ha un camí que caminant et duu a la Torre de Petrin, però al final nosaltres no hi vam anar. Vam baixar per un camí entre vinyes cap al barri de Mala Strana.
Al barri de Mala Strana hi ha una mica amagat el mural de John Lennon.
Aquest barri té restaurants i bars molt xulus i l’ambient és més relaxat que a Stare Mesto. Comparativament Stare Mesto és les Rambles de Barcelona i Mala Strana és el Barri de Gràcia.
El barri de Mala Strana connecta amb Stare Mesto amb el famós Pont de Carlos que a aquella hora de la tarda (19h aprox.) estava ple de gom a gom.
Dia 3. Excursio a Kutna Hora
Programar el despertador perquè soni a les 6 del matí un dia de vacances pot semblar una bogeria però el dia anterior ens havíem quedat amb un regust amarg a la boca amb el Pont de Carlos ple de gent així que vam decidir matinar per poder veure’l i fotografiar-lo sense tanta gent. A les 7 del matí al Pont de Carlos només hi havia xines vestides de núvia fent-se fotos i nosaltres. Tot un luxe!
A Kutna Hora si arriba en una hora amb tren des de Praga. És l’excursió més pròxima de les que ofereixen tots els tours, nosaltres però hi vam anar pel nostre compte.
La meva idea era sortir de Praga per desconnectar de la ciutat i fer un dia diferent però la veritat és que ara si tornés enrere no tornaria a fer la excursió. Kutna Hora ens va decebre una mica, l’església de Santa Barbara és maca però el dia abans havíem visitat San Vito així que res a veure.
L’altre gran atractiu és l’ossari de Sedlec, per arribar-hi s’ha d’agafar el tren i fer una parada. Vigileu amb els horaris perquè sinó haureu d’esperar molta estona entre tren i tren. M’imaginava una església construïda d’ossos però la veritat és que tot i que n’hi ha moltíssims i encara n’estan desenterrant no impressiona gaire. És bastant macabra estar tots els turistes fent fotos en un lloc ple d’ossos al mig del cementiri municipal.
Cap a les 6 de la tarda ja érem novament a Praga i vam decidir anar a fer una volta pel riu en un vaixell. Hi ha varies rutes però jo crec que la d’una hora va estar molt bé.
La ruta que fa el vaixell és curta i és una activitat totalment turística però a nosaltres ens va agradar molt. Vam veure com es ponia el sol des del barco i les llums reflectides a l’aigua eren boniques. A més hi ha un àudio que et va dient què son els edificis que veus a banda i banda del riu. Així vam descobrir que Praga té un metrònom que mesura simbòlicament el pas del temps durant els 40 anys de dictadura comunista al país. El metrònom substitueix una estàtua gegant de Lenin
Dia 4. La Praga comunista i jueva
Si parlem de comunisme ens ve ràpidament al cap Cuba, Rússia i Xina però el cert és que hi ha altres països amb passats comunistes, i en el cas de la República Txeca, passats molt recents. Fa poc que el país és una democràcia i tot i que les avingudes estan plenes de botigues i de marques internacionals hi ha molts edificis que són construccions comunistes. És molt curiós fixar-s’hi. Sabíeu que l’edifici on hi havia la seu del partit socialista a dia d’avui és un banc? Ai si Lenin ho veiés!
Al Tour del Comunisme vam aprendre sobre la història més recent d’un país que va passar durant anys una forta repressió i pobresa.
El plat fort del Tour és entrar a un búnker. A Girona també en tenim un però està totalment buit per dins. La gràcia del búnker que es troba sota de l’Hotel Jalta, actualment un Hotel de luxe, és que els espais estan moblat i recreen què s’hi feia. No us vull desvetllar masses coses però descobrireu sistemes d’espionatge rus, armament, mapes de la ciutat i molt més.
El tour no et deixa indiferent, us el recomano completament. S’ha de fer amb guies i només hi ha dues empreses que l’oferten.
Per cert, si sou amants del pop art us interessarà saber que a la recepció de l’Hotel Jalta hi ha un Warhol original.
A la tarda, aprofitant les últimes hores a la ciutat abans d’anar cap a l’aeroport vam visitar el barri jueu. Hi ha una entrada que et permet entrar a varies sinagogues i al cementiri jueu.
La sinagoga espanyola és la més maca per dins i el cementiri jueu val la pena de visitar. Just a l’entrada del cementiri hi ha un memorial a totes les víctimes de l’holocaust. Per accedir al recinte, els homes s’han de posar una quipà que et donen a l’entrada.
El cementiri impacta, sobretot si saps que hi ha 14 metres de profunditat on hi ha difunts apilonats l’un sobre de l’altre perquè no els permetien ampliar l’espai del cementiri.
Sovint el temps no ens permet veure tot el que volem, en el cas de Praga ens hem quedat amb ganes de:
- Visitar el Mercat d’antiguitats.
- Pujar a la terrassa de l’Hotel U Prince a gaudir de les vistes de la Plaça de Stare Mesto (l’Ari i en Pau hi van anar a esmorzar i ens van fer molta enveja).
- Beure una absenta.
- Veure l’estatua del cap de Kafka.
Praga és una ciutat que es pot recórrer a peu. No cal que compreu la Praga Card. Per pujar al Castell podeu arribar-hi amb tramvia comprant un bitllet senzill. Us caldrà efectiu per comprar el bitllet en el quiosc que hi hagi davant la parada del tramvia.
