Lalibela, les esglésies sota terra
Lalibela, les esglésies sota terra, és potser el lloc d’Etiòpia que més ens va sorprendre positivament. És un poble petit que pots recórrer a peu, un lloc que sembla enclavat en el temps, com uns 100 anys enrere. Un lloc on la gent vesteix de blanc i va a missa cada dia. En resum, a Lalibela es respira un cert aire místic.
Data de realització del viatge: 13/10/2019
A Lalibela, les esglésies sota terra hi podeu arribar des de tres llocs: Addis,Mekele y Bahir Dar.
DES DE ADDIS
La manera més ràpida d’arribar a Lalibela és amb avió, si heu comprat els vols Internacionals amb Ethiopian Airlines teniu un substanciós descompte en els vols interns. Nosaltres ho vam mirar i el vol Addis a Lalibela ens sortia per uns 50 euros per persona.
Com que comprar un bitllet d’avió suposava per nosaltres gastar-nos el pressupost diari vam decidir anar-hi per terra, així és com vam fer tots els trajectes pel país. És un país dur per recorre’l via terrestre perquè les distàncies són llargues i els busos públics no són molt còmodes i fan milers de parades. Però la veritat és que s’aprecien uns paisatges que bé valen la pena.
Creuar-se per la carretera amb ramats d’ovelles, vaques, mules i fins i tot algun camell és habitual en tot el país.
Resum del nostre trajecte de Addis a Lalibela:
Primer tram: Addis a Wlediya amb cotxe particular 550 birr/persona.
Segon tram: Mersa a Wlediya en minivan ( va ser un espectacle veure quanta gent arriben a ficar en una minivan) .Pagat pels del cotxe perquè se suposava que ells ens portaven fins aquí.
Tercer tram: Wlediya a Lalibela en bus públic 100 birr
TOTAL: 650 birr/persona.
La veritat és que no sabria dir-vos quin tram va ser pitjor.
En el primer era de nit i el conductor conduïa fatal a més a la noia que anava asseguda al nostre costat li va donar una crisi d’ansietat i es va posar a plorar i vomitar. Quin drama!
El segon tram va ser un horror, ens van prendre el pèl perquè era la primera vegada que viatjàvem en minivan, ens van apretar com a sardines en llauna, en Norbert anava mirant cap endarrere assegut gairebé al terra. Increïble!
El tercer tram va implicar molt de regateig previ perquè ens volien cobrar més però vam aconseguir bons seients i almenys no l’omplen tant com les minivan. La part dolenta va ser que la carretera no estava asfaltada i el camí estava ple de corbes i sots.
En total vam trigar 14 hores a recórrer els 683 km que separen Addis de Lalibela i ens va costar 650 birr.
Evidentment no us recomanem aquesta opció, si voleu anar a Lalibela des d’ Addis per terra millor compreu un bitllet del Selam Bus que surt pels matins ( cal comprar-ho un parell de dies abans) i serà més senzill i més barat.
DES DE MEKELE
Donis de Mekele es pot arribar a Lalibela amb avió o per terra. Desconeixem les rutes per terra però creiem que no hi ha bus local directe, que cal anar a Wlediya i des d’allà agafar un altre bus fins a Lalibela. Però millor pregunteu-ho.
DES DE BAHIR DAR
Hi ha unes sis hores per carretera entre Bahir Dar i Lalibela. El paisatge és verd i molt bonic, fins i tot vam veure un ramat de babuïns pel camí. Nosaltres vam fer el trajecte al revés (de Lalibela a Bahir Dar) en una minivan turística que portava a alguns turistes i a alguns locals. El trajecte ens va costar 300 birr més que si anéssim en bus local però vam pagar la comoditat d’anar cadascun en el seu seient en una van que estava neta i amb un senyor que conduïa bé i que feia les parades justes i necessàries per a menjar i fer pipí.
QUÈ FER A LALIBELA
El motiu pel qual Lalibela, les esglésies sota terra és un lloc turístic és per les 11 esglésies excavades en la roca declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1978 i principal reclam turístic d’Etiòpia.
Visitar les esglésies de Lalibela té un cost de 50 US dòlars que no necessàriament s’ha de pagar en dòlars ( nosaltres vam pagar en birr). Aquest bitllet d’entrada et dóna dret a visitar els complexos durant 5 dies consecutius, és a dir, serveix per a les 11 esglésies. Poca gent es queda tant de temps a Lalibela però si que recomanem visitar les esglésies dos dies.
El primer dia que vam visitar les esglésies vam contractar un guia que ens va costar 500 birr.
En Getu va ser el nostre guia i la veritat és que ens va agradar molt. Té bon anglès i sap molta història, a més, ell és ortodox així que et dóna les explicacions amb molt de respecte pel lloc.Les seves explicacions van ser ordenades, ens anava donant la informació gradualment a mesura que vèiem les diferents esglésies i va contestar a totes les meves preguntes ( això sí és un assoliment! Jajaj)
Primer vam visitar el museu que és una sala amb alguns objectes dels reis d’Etiòpia. Hi ha alguns llibres en papir que ens van semblar súper bonics ( ens encanten els llibres). Vam començar per la zona nord i a aquesta hora del matí ( 9.30 aprox) estàvem gairebé sols. Vam poder gaudir les esglésies sense gent.
Les esglésies es troben agrupades en dues zones, la nord i la sud-est. Aquestes dues zones es troben separades pel canal de Yordanos que representa el riu Jordà. Les 11 esglésies són:
ZONA NORD
- Biet Medhani Alem (Casa del Salvador del Món)
- Biet Mariam (Casa de Maria)
- Biet Maskal (Casa de la Creu)
- Biet Denagel (Casa de les Verges Màrtirs)
- Biet Golgotha Mikael (Casa del Gólgota)
- Biet Mikael (Casa de Sant Miquel)
ZONA SUR
- Biet Amanuel (Casa d’Emmanuel)
- Biet Qeddus Mercoreos (Casa de Sant Mercuri)
- Biet Abba Libanos (Casa de l’abad Libanos)
- Biet Gabriel Rafael (Casa de Gabriel i Rafael)
- Biet Lehem (Casa del Sant Pà)
Separada dels dos grups, es troba la que per mi és la mes espectacular de totes: Biet Ghiorgis (Casa de Sant Jordi).
Vam començar per la zona nord i a aquella hora del matí ( 9.30 aprox) estàvem gairebé sols. Vam poder gaudir les esglésies sense gent.
És curiós com els etíops senten la fe, per la majoria la religió té un paper tan important que creuen que les esglésies van ser tallades pel propi rei Lalibela a qui els àngels ajudaven cada nit.
La història no obstant això, apunta que centenars d’homes en condicions similars a l’esclavitud van cavar i van tallar la construcció de les esglésies.
Hi ha dues esglésies del primer grup a les quals les dones no poden entrar. De fet, en Norbert tampoc hi va poder entrar perquè es trobaven tancades.
Vam seguir la visita pel grup Sud d’esglésies on l’endemà vam tornar per a assistir a una cerimònia. Les esglésies es poden visitar tant per fora com per dins.
Al construir les Esglésies, es volia representar Terra Santa, d’aquesta manera el rei Lalibela va crear un punt de peregrinació al seu propi país. Encara avui dia, milers de pelegrins es reuneixen a Lalibela per a celebrar el nadal i la Setmana Santa.
El nostre segon dia visitant les esglésies hi vam anar pel nostre compte, vam anar més lents i ens asseiem a veure passar la gent i a respirar l’ambient del lloc. Us recomanem molt aquesta segona visita perquè quan vas amb guia estàs concentrat en les seves explicacions. La segona vegada pots dedicar més temps a fer fotos si això és el que t’agrada o fixar-te en detalls que abans t’havien passat per alt.
ANAR A MISA
Era la primera vegada que posàvem el despertador a les 5 de la matinada per anar a missa.
A les 6 ja érem a l’Església d’Emmanuel veient a centenars de persones vestides de blanc recitar les seves oracions en veu alta.
La llum del sol a aquella hora contribuïa a crear un ambient màgic. Els rostres dels ancians, els peus descalços, els fronts tatuats amb encreuaments, el groc de les túniques dels sacerdots. L’olor d’encens dins de l’església. Tot va ser únic per nosaltres en aquella cerimònia que es repeteix dia rere dia en una església diferent (pregunta als locals per saber on se celebra la cerimònia)
ON DORMIR A LALIBELA
Al ser un lloc turístic Lalibela té molta oferta en allotjament. La primera nit ens vam allotjar a l’Hotel Mekeza Guesthouse recentment obert i regentat per una família. Tenen unes 4 habitacions dobles, totes són molt àmplies, tenen llits còmodes i amb els llençols nets. Tenen bany amb aigua calenta i un balcó amb unes vistes precioses de la muntanya.
Podeu reservar a través de Booking, a nosaltres l’habitació ens va costar per una nit 25 US. Molt més del que normalment ens gastem en allotjament però teníem ganes d’una dutxa calenta després de passar dos dies a Addis sense poder-nos dutxar pels talls d’aigua.
El segon dia a Lalibela vam fer Couchsurfing. El nostre amfitrió, Tewave està muntant juntaent amb en Getu i en George una Guest House anomenada United Lalibela Guest House. Ens vam allotjar en una de les habitacions que ja tenien acabada. L’habitació amb llit de matrimoni i bany compartit és àmplia i el lloc és agradable. Té un jardí davant ple d’ocellets. La localització és bona, així que recomanem aquest allotjament. Trobareu habitacions per uns 10 euros.
ON MENJAR A LALIBELA
Vam menjar en diversos llocs de Lalibela, us els expliquem de menys car a més car.
- El més barat de tots va ser el Restaurant local 32. No es diu així però el nom etíop sona bastant com thirty two. Aquí vam menjar un ballenut, una injera amb diversos tipus de salsa i verdures.Només hi ha menjar local,res de pasta. Hi ha poca varietat però un shiro o un balleanut sempre el trobareu.
- El segon restaurant en rang de preus va ser el Unique restaurant, una mica més allunyat del centre però s’hi arriba caminant en menys de 10 minuts. Aquí hi ha més varietat, no només hi trobareu plats locals sinó que també fan unes pizzes bastant acceptables i pasta.
- El tercer és el Restaurant Segenet està en el segon pis d’un edifici del carrer principal, s’accedeix per unes escales empinades. Allà vam anar-hi un parell de vegades a menjar. Tenen més varietat que en els anteriors, pots fins i tot demanar una hamburguesa. Nosaltres vam menjar plats locals. També pots beure’t un cafè però et costarà 15 birr.
- El restaurant de l’Hotel 7 olives està pensat per a turistes i de fet no hi ha cap local que vagi allà. Vam anar-hi un dia a esmorzar i un altre dia a sopar una hamburguesa.
- No vam menjar mai al Restaurant Ben Abeba, el més car de tot Lalibela amb diferència. Els preus de la carta ens van espantar. El local està pensat per turistes però això no treu que el restaurant té unes vistes precioses.
ESPECTACLE NOCTURN
Volíem provar el Tej, un vi de producció local de color groc i que de gust ens va recordar a la chicha de Bolívia i el Perú. Per a provar-ho ens vam ficar en un lloc molt turístic on uns músics i ballarins animen l’ambient.
El lloc és bonic però a nosaltres aquestes turistades no ens agraden així que vam marxar ràpid.
El Tej ens va costar 150 birr ( 3 copes).
Lalibela, les esglésies sota terra, és un lloc difícil de descriure, no només és un lloc històric del país, és un lloc que ens parla del mes íntim dels etíops, la seva fe.
Sense dubtar-ho no podeu saltar-vos Lalibela del vostre itinerari per Etiòpia, independentment de si sou cristians, jueus, musulmans, ateus o budistes. No importa, aneu-hi amb els ulls oberts i sentireu la màgia de Lalibela.
Com arribar a Lalibela