Santiago de Chile

“[...]Santiago no olvides que soy jinete de tu crecimiento:llegué galopandoa caballo del Sur, de mi salvajería, y me quedé inmóvil en ti como un caballero de bronce: y desde entonces soy ciudad [...]”
Pablo Neruda
Canta Santiago

Quan vam arribar a Buenos Aires vam tenir la gran sorpresa que ens va agradar la capital (ja que no ens solen agradar les ciutats). Nosaltres, que som més de muntanyes i paisatges infinits, quan va arribar el moment de conèixer Santiago de Chile estàvem excitats per veure si la nostra segona capital llatinoamericana també ens agradaria. I així va ser!

Novament, vam tenir la sort de conèixer la ciutat de mà de la seva gent, ens van allotjar en Daniel i la Daniella, una parella encantadora que vam conèixer fent el Circuit O de les Torres del Paine.  També ens van ensenyar la seva ciutat en Roberto i la Cecília que un mes abans ens van recollir fent autoestop a la Carretera Austral (Xile). Gràcies nois per ser tan genials!

Què fer a Santiago de Chile en 2 dies

Arribem des de Valparaíso amb el bus cap a les 20 h i ens trobem amb en Daniel a l’estació de metro Xile-Espanya, aquest seria el nostre barri durant les quatre nits que passaríem a Santiago de Chile, encara que com el títol del post indica només van ser 2 dies sencers perquè el primer vam arribar  a la nit i l’últim vam marxar molt aviat al matí.

DIA 1

MATÍ DE FREE WALKING TOUR

Era dissabte al matí i va sonar d’hora el despertador,però no ens va importar perquè anàvem a fer un Free city walking tour. La Daniella, que fa poc que hi viu  es va apuntar amb nosaltres així que vam anar junts a conèixer el barri centre de Santiago de Chile. El Tour durava tres hores degut a que les distàncies entre punt i punt eren més llargues pel fet que gairebé tot el centre històric de Santiago va ser destruït per terratrèmols, així que lo poc que queda en peus està repartit.

Comencem el tour al Centre Cultural Gabriela Mistral, un espai polivalent que fa alhora de biblioteca, sala d’espectacles, cafeteria, sala de reunions i fins i tot de pista de ball. Però l’edifici, ara reconvertit, va ser durant la dictadura militar seu del poder executiu, posteriorment legislatiu i finalment ministeri de defensa (el Palau de la Moneda va quedar molt danyat després de l’atac de l’aviació en el cop militar). Evidentment, durant tot aquest període l’edifici va canviar de nom. No va ser fins  l’any 2009 que l’edifici va recuperar el seu nom original passant a ser novament el Centre Cultural Gabriela Mistral.

Després d’una explicació molt més extensa de la que jo us dono aquí, vam anar al barri de Lastarria, on hi ha el carreró José Victorino Lastarria ple de petites parades d’instruments musicals, llibres i artesanies. Però el que és veritablement interessant del lloc és l’arquitectura de les cases. El Barri va ser on es van instal·lar les famílies adinerades de Santiago que van voler mostrar les seves riqueses a través de les façanes. Així, trobem un immoble amb la típica arquitectura colonial espanyola, un gran balcó de fusta sobresurt de la façana. Davant, una façana blanca que intenta imitar l’arquitectura francesa de l’època, amb elements neogòtics i barrocs, una barreja una mica particular. El barri del qual es van anar retirant les famílies adinerades quan es va convertir en popular, ara està ple de restaurants.

Durant la nostra visita també vam recórrer el Barri París-Londres. A l’entrada del barri es troba l’església i convent de San Francisco, la més antiga de la ciutat. El seu interior ens va sorprendre per lo gran que és, des de fora no ho semblava.

Al Carrer Londres, que és un carrer sinuós amb edificis d’estil renaixentista, neoclàssic, barroc i neocolonial, hi ha Londres 38 l’antiga seu del partit socialista, actualment centre de reflexió. Fixeu-vos bé en les llambordes davant de l’edifici perquè són un memorial als assassinats durant la dictadura. Tots ells molt joves! I és que aquest edifici va ser usat com a centre clandestí de tortura durant la dictadura Ens va posar els pèls de punta! Volíem visitar el centre però els caps de setmana només obren els dissabtes al matí. El mateix ens va passar amb l’estadi.

Amb el Tour també vam visitar l’església de Sant Agustí que té un Crist molt realista crucificat i amb moltíssimes esgarrapades a la pell a causa de la llegenda de la Quintrala. És popularment conegut com el Crist de Maig i data del 1613.

Un lloc que ens va agradar molt de la visita va ser el Cerro Saint Lucia on la gent rica anava a passejar-se, a xafardejar i a ostentar les seves vestimentes. Inspirat en el paisatgisme francès té terrasses, camins i una font central amb estàtues. (Nosaltres hi vam anar amb el City Tour però si voleu anar-hi pel vostre compte és la parada del metro Santa Lucia línia 1 o qualsevol bus que passa per l’Albereda. Horari de 9:00h a 20:00h tancat els dilluns. Gratiuït.)

Durant el recorregut també passem pel Palau de la Moneda.

El Tour va finalitzar després de tres hores i de passar per molts carrers a la Plaça d’Armes. Ja que era l’hora de dinar vam anar sota els arcs de la plaça a un dels llocs que venen “completos” i “italians“.

Amb la panxa plena, ja pel nostre compte, ens dirigim al Mercat Central on venen principalment peix, nosaltres no vam menjar allà, però hi ha diversos restaurants.

Molt a prop del Mercat Central es troba “La Piojera” un lloc ja gairebé històric a la ciutat. No deixa de ser un antre bastant brut on venen els “terremotos” més coneguts de Santiago de Chile. La beguda a base de vi blanc no ens va agradar molt, però anar a la Piojera va ser tota una experiència.

TARDA AL MUSEU DE LA MEMÒRIA

El Museu de la Memòria és un espai per a no oblidar. Personalment creiem que és un lloc molt ben fet, la seva visita dura més de dues hores. Això sí, us esborrarà el somriure per complet!

És un lloc dur de visitar perquè s’hi expliquen històries de víctimes de la Dictadura. Dones i homes sotmesos a tortures, a violacions i a tota mena de tortures expliquen en primera persona a través dels vídeos les seves experiències.

A més, també hi trobareu imatges del bombardeig al Palau de la Moneda, retalls de diaris nacionals i internacionals, un arxiu de sentències judicials, dibuixos de nens, etc.

El Museu de la Memòria és totalment gratuït i ofereix visites guiades prèvia reserva. Nosaltres vam voler reservar d’un dia per  l’altre i ja no hi havia guies. Intenteu reservar amb una setmana d’antelació. Encara que la visita pel teu compte està molt bé, nosaltres som partidaris d’anar amb guia a llocs històrics.

HORARI
ENTRADA

Gratuït

LOCALITZACIÓ
museu drets humans
museu memoria

NIT A BELLAVISTA

Bellavista és un barri prop de la Universitat. El barri es troba als peus del Cerro Sant Cristobal, on es pot apreciar una de les millors vistes de la ciutat. No obstant això, vam decidir no pujar perquè el famós smog de Santiago no ens hauria permès veure res.

Bellavista està ple de bars, restaurants, centres comercials i discoteques. Nosaltres quatre (se’ns va unir en Daniel) vam passejar pels seus carrers i vam compartir una pizza. La veritat és que ens va atabalar una mica que la gent dels restaurants i pubs fos a la porta fent publicitat. Passejar era un infern perquè cada dos passos t’oferien asseure’t. A més, els locals tenien la música de discoteca molt alta.

Nosaltres no li vam veure molt l’encant, però potser a una altra hora del dia (era dissabte a la nit).

sopant a bellavista

DIA 2

MATÍ BARRI ITÀLIA

Per ser sincers, el dia anterior havia estat esgotador. Ens vam aixecar no gaire aviat amb la idea d’anar a passejar per algun barri tranquil i així ho vam fer. El Barri Itàlia, situat entre Providència i Ñuñoa estava prop del nostre allotjament. Vam agafar el metro fins a l’estació Santa Isabel de la Línia 5.

Passejar per l’Avinguda Itàlia és molt tranquil. És un lloc comercial, això no ho negarem, però ens va agradar l’ambient del carrer. A més de restaurants hi ha galeries amb botigues petites de tota mena, destaquen les botigues de mobles i decoració i els antiquaris o tallers de restauració de mobiliari. Ens va semblar un barri molt tranquil i sens dubte seriosa un dels nostres preferits si visquéssim a Santiago.

Allà vam dinar amb la Cecília i en Roberto, que ens volien portar a Laztarria a menjar però el restaurant al qual volien dur-nos estava tancat, així que acabem menjant al Barri Itàlia, en un dels seus restaurants preferits!

TARDA PARC BICENTENARI

Amb ells visitem el Parc del Bicentenari. Si aneu a Santiago de Xile us aconsellem que almenys trieu un dels diversos parcs que té la ciutat, sobretot si és diumenge, com era el nostre cas, anar a un parc és veure la vida de la ciutat passar. El Parc Bicentenari és gran i no el vam recórrer tot però és un lloc molt agradable per anar-hi en família o amics. Hi ha un llac amb cignes, ànecs, peixos i flamencs. També és un bon lloc per a anar a fer esport. Nosaltres ens vam asseure en unes gandules que hi havia a beure’ns un “mote amb huesillo” que va resultar agradar-nos bastant.

parque bicentenario

POSTA DE SOL AL TEMPLE BAHAÍ

El dia ja s’estava acabant i després d’acomiadar-nos de la Cecília i en Roberto decidim anar al Temple Bahaí de Santiago de Xile, l’únic de Sud-Amèrica i dels pocs del món ja que aquesta religió és poc coneguda (o almenys era poc coneguda per a nosaltres). Volíem anar-hi perquè està a la part alta de la ciutat i ens va semblar una bona idea anar a veure la posta de sol. Vam arribar al temple amb Uber i no ens van deixar entrar perquè l’accés ja estava tancat. Va ser una pena quedar-nos a les portes! Perquè ho sapigueu, l’horari del temple és de Dimarts a Domingo de 9 a 18 hores. Podeu llegir més sobre la religió i el temple aquí.

Volem acabar aquesta entrada donant les gràcies a la Daniella, en Daniel, la Cecília i en Roberto per tot. Esperem veure-us a Catalunya i poder rebre-us a casa!

> Dubtes? Segueix-nos i contacta'ns!

> T'ha agradat l'entrada? Comparteix-la!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Close Menu