Santander per lliure
Ens agrada sortir dels llocs més turístics, és més, quant més avança el viatge menys ens agraden els llocs massificats de turistes. I, com tot viatger sap, les millors rutes i llocs són aquells als quals et porten els locals. Va ser gràcies a unes fotos que vam veure a l’Instagram de @juanitoviajero que vam començar a interessar-nos pel Departament de Santander. Avui us portem a visitar Santander per lliure.
Data realització del viatge: 20/08/2019
Santander és un departament que està ben situat i té bones vies de comunicació per tant et serà molt fàcil incorporar Santander a la teva ruta. Situat al nord-est del país, és una bona idea visitar-lo si béns de Santa Marta o de la Guajira i et dirigeixes a Bogotà.
Us animem a tots a visitar aquesta zona del país plena de pobles petits amb essència i de vegetació abundant i variada.
BARICHARA
Els pocs estrangers que van cap a Santander ho fan principalment per a conèixer el bonic poble de Barichara, a mi em va recordar a Cadaqués per això de ser un poble blanc i molt turístic, encara que és clar Barichara no té mar.
Barichara és un municipi de 7.000 habitants el principal atractiu del qual és recórrer els seus carrers ben cuidats i veure les vistes de les quals gaudeix per estar situat damunt d’una muntanya. La veritat és que es van adonar del potencial turístic i l’han sabut fer bastant bé. Nosaltres vam visitar el poble el dia després d’un festiu i estava gairebé desert. Si porteu un temps amb nosaltres sabreu que els llocs massificats no ens agraden així que vam poder gaudir de Barichara tranquil·lament.
Com arribar a Barichara
La manera més senzilla i convenient d’arribar a Barichara és des del poble de San Gil. Des de la terminal de busos urbans que es troba a tres carrers de la plaça principal surten contínuament mini-busos cap a Barichara (cada 20 minuts aprox). El preu del bitllet és de 5.200 cop per persona. I es triga menys d’una hora a arribar. El bus us deixarà a la plaça principal de Barichara des d’on podreu agafar-lo per tornar.
Dur molt d’equipatge en aquests busos petits no és molt recomanable, sobretot perquè gairebé sempre van plens.
¿Com visitar Barichara i en quant de temps?
Nosaltres vam recórrer tot el poble a peu. Vam pujar els empinats carrers fins als miradors, ens vam parar en alguns d’ells a admirar les vistes, vam seguir per dalt fins arribar a l’encreuament entre el Carrer 1 i el Carrer 4 que té una estàtua dedicada a Simón Bolívar, vam passar de llarg del Parc de les Arts Jorge Delgado Sierra on hi ha escultures perquè estava tancat i finalment vam arribar a la Capella de Santa Barbara que és una bonica església i davant té arbre centenari. Vam baixar pel carrer 6 fins a la plaça principal on havíem començat el nostre recorregut. No oblideu tampoc visitar el cementiri que té algunes criptes arquitectonicament molt boniques i les múltiples esglésies que hi ha a Barichara.
Tot aquest recorregut nosaltres el vam realitzar caminant molt tranquil·lament en més o menys 3 hores, vam arribar al poble cap a les 9 i vam marxar cap a les 12. Si teniu algun problema amb això de caminar també podeu pagar una moto-taxi que a Barichara fan alhora de guies turístics i et van parant per tots els punts interessants del poble.
Hi ha bastanta gent que opta per quedar-se a dormir a Barichara, la veritat és que nosaltres també ho vam pensar, però al final vam decidir estalviar-nos diners dormint a San Gil. El poble de San Gil no és bonic, però té oferta hotelera a preus més econòmics que Barichara i està molt ben comunicat amb bus.
SAN GIL
San Gil no ens va semblar un poble molt bonic però rep molts turistes perquè ofereix varietat d’esports d’aventura. Si voleu practicar rafting, puénting, tirolesa, torrentisme o parapent San Gil és el lloc idoni.
De fet, s’ha guanyat la fama de la capital dels esports d’aventura a Colòmbia.
A nosaltres ens encanten els esports extrems però veníem de passar uns dies aprenent a bussejar i no ens quedava pressupost per gastar en més activitats.
I llavors, què vau fer a San Gil, us estareu preguntant. Doncs bé, ens hi vam passar 2 nits al Green Door Hostel perquè va ser el nostre camp base per visitar Barichara i la Cascada de Juan Curí.
Si teniu més temps, podeu visitar el Cañon de Chicamocha.
Cascada de Juan Curí
Accedir a la cascada és senzill, heu de dirigir-vos a la terminal urbana de busos ( la mateixa que per anar a Barichara) i dir-li al conductor que us deixi a la Cascada de Juan Curí. Si és cap de setmana o festiu, com va ser el nostre cas, el més segur és que mig bus baixi allà.
Per visitar la cascada de Juan Curí, cal pagar 5.000 cop per persona i una vegada dins de l’àrea cal caminar uns 15 minuts fins arribar a la cascada.
El lloc ens va semblar bonic, llàstima que estigués tan ple de gent. Vam triar malament el dia!
GUADALUPE
No podem evitar-ho, ens pregunten per Santander i molt abans que Barichara anomenem a Guadalupe. Guadalupe és aquell poble del que ningú en coneix el nom fins que dius que allà hi ha la Quebrada de las Gachas. Ah, sí,ja sé!-et responen després.
Com arribar a Guadalupe
Per arribar a aquest bonic poble que el turisme encara no ha pervertit tens dues opcions (des de San Gil):
- La primera opció és anar a la terminal de busos urbans i agafar un bus fins al poble de Socorro i des d’allà canviar de bus fins al poble d’Oiba des d’on pujar a un 4×4 fins a Guadalupe. Sembla complicat, però no ho és tant.
- La segona opció és anar a la terminal de busos interurbans de San Gil i prendre un bus que vagi directament a Oiba. A Oiba toca esperar al 4×4 que et porta a Guadalupe.
Atenció! Els 4×4 cap a Guadalupe des d’Oiba surten només 2 o 3 vegades al dia així que millor arribar aviat. Nosaltres vam agafar el de les 12 del migdia. El trajecte dura més o menys 1 hora.
Quebrada de las Gachas
Ho reconeixem, vam anar a Guadalupe perquè volíem anar a la Quebrada de las Gachas, però ens hi vam quedar 3 nits perquè vam descobrir-hi molt més.
Batejades com la Caño Cristales de Santander aquest lloc és un punt turístic en auge a nivell nacional i internacional. En part, pel fet que la famosa guia de viatges Lonely Planet ho ha inclòs en la seva última edició i en part perquè molts no poden permetre’s anar a al Caño Cristales de Meta i s’acosten a Guadalupe buscant l’opció lowcost.
En la meva humil opinió, crec que no tenen molt a veure perquè a la Quebrada de las gachas el vermell del riu es produeix a causa del color vermellós de la roca i es pot apreciar durant tot l’any. Encara que si es vol veure en la seva esplendor, ha de ser un dia assolellat al migdia quan la inclinació del Sol propícia la millor llum a l’aigua i si pot ser veure’l des d’un punt alt.
D’altra banda, el riu de Caño Cristales adquireix el color vermell només durant alguns mesos a l’aigua a causa d’una planta aquàtica que quan floreix transforma el riu en color vermell.
Arribar a la Quebrada de las Gachas és senzill i només requereix caminar uns 3,5 km d’anada per un camí pla que actualment estan arreglant. És genial com excursió d’un dia.
Balneari La gloria i Balneari El Salitre
Val, aquests rius no tenen el renom de la Quebrada de las Gachas però si heu arribat fins a Guadalupe no podeu anar-vos-en sense veure’ls. Són dues zones del riu que tenen acumulacions d’aigua en forats de manera que és molt agradable ficar-s’hi. A més, ens va sorprendre la temperatura de l’aigua del Salitre (imaginem que per la poca profunditat i ser un dia assolellat l’aigua s’havia escalfat). En fi, dos llocs envoltats per un paisatge verd que sembla Irlandès i en els quals es respira molta tranquil·litat.
Es pot arribar a tots dos llocs a peu des del poble caminant 15 minuts.
Cascada los caballeros
A nosaltres ens passen aquestes coses: Veus una foto i decideixes automàticament que vols anar-hi, sigui com sigui. Això ens va passar amb la Cascada de los caballeros. Santander té moltes cascades precioses!
La Cascada de los caballeros es troba a 1 hora en vehicle des del poble de Guadalupe. Té una caiguda de 120 m i un dels seus grans atractius és una sender de poc més de mitja hora que et porta fins a la part alta de la cascada passant per la meitat. És a dir, us podeu ficar darrere de la cascada, com si estiguéssiu a Skogafoss a Islàndia.
Aquest camí ofereix la possibilitat de veure la cascada de los caballeros des de tots els seus angles.
Si teniu calor, podeu banyar-vos a la part inferior de la Cascada, fins i tot podeu ficar el cap sota el doll d’aigua (encara que la pressió és forta).
Un altre lloc en el qual podeu banyar-vos és la part superior de la cascada. Si seguiu el recorregut del riu uns 600 metres trobareu una zona de gorgs naturals on prendre un bany.
La vegetació a la part de dalt del sender ens va semblar molt bonica, de fet, vam veure un arbre preciós i unes plantes curioses que en tocar-les s’amaguen. Us deixem amb algunes fotos.
On dormir a Guadalupe
A Guadalupe hi ha diversos allotjaments, però en cap d’ells us sentireu tan a gust com a l’Hostal José Navarro.
Situat a la plaça principal, el més probable és que en José us rebi tant punt baixeu del 4×4. L’Hostal té habitacions dobles i familiars i també existeix la possibilitat d’acampar al jardí (si teniu la vostra pròpia tenda d’acampada). En José és un home molt amable i aquests dies junts es va formar un ambient molt bonic a l’Hostal. Vam coincidir-hi un argentí que dormia a la seva tenda, una colombiana que era al poble per feina, la Mónica una noia de Bogotà que es convertiria en la nostra amiga, la Naiomi una viatgera australiana, en José i nosaltres. Ens ajuntàvem a la tarda-nit per comentar com ens havia anat el dia, parlar una mica de tot i cuinar el sopar que després ens menjàvem junts. L’ambient era genial! Ens hi vam sentim com a casa.
L’Hostal té wi-fi, cuina equipada, tv, sala d’estar, hamaques, jardí, bany compartit amb aigua calenta i preus assequibles (vam pagar 20.000 cop per persona). Què més es pot demanar?
